dijous, 23 de desembre de 2010

Navegar

Navegar pels entrellums
i derivar l'esguard cap a la vida,
fer de naúfrag a una illa
per reempendre viatge al sud
sentint la calidesa de la llum...

Deixar-se astorar pels sons de lluny
cantant per dins una vella cantinela
sota aquell color nou del capvespre
sentint el xiulet d'un mai vist ocell,
esperant que la nit arxivi tota tota l'experiència.

***


dissabte, 11 de desembre de 2010

Gira i gira

Se'm tenyeix la vida de blau.
Un far de llum freda a la riba,
el vespre prematur que em plau,
un vent alè d'un giny que respira,
el ritme de l'onatge movent la nau.
La Terra, que gira i gira...

dijous, 9 de desembre de 2010

Amenaça

S'estarrufa contundent el vent
al davant la meva cara
i amb el fred més punyent
de cop sobtat m'amenaça...

Amb la veu ja gelada
i l'alè sent núvol espès
em quedo garratibada.
Com una estàtua al carrer,
com un caramell blanc de gel,
com un sospir de l'hivern,
com una allunyada i lleu campanada,
com el color transparent de la flama
que a poc a poc aquesta nit s'apaga.

Gemecs




Gemecs de la llum que de nit
amb la foscor s'entrabanquen,
singlot afegit
amb soroll trencat de sospir.

Anells que al record hi romanen
passejant pels cercles de fredor
que t'escarden els vidres de dins.
Posted by Picasa

dissabte, 4 de desembre de 2010

Navegar, escriure

Aguantar l'embat de les onades,
protegir la bodega dels atacs,
avançar al ritme monòton del mar
sense perdre el ball lluminós del far.

Nedar per l'aquarel·la dels blaus,
fregar-te la pell a la platja de les algues,
habitar un vespre l'illa pirata
i passejar l'esguard per la calma de l'albada.

Fer de les nits espectacles
de lluna i planetes i estels,
fer dels dies baranes a cel obert
i volar pels núvols de nata i mel.

Navegar tota la vida,
navegar sempre endavant,
amb la més ferotge de les tempestes
o fluir fluint per l'oratge més calmat...

Escriure quatre quartetes
amb el teclat entre les mans
i aquest batibull al cap.

Escriure i anar filant,
filant, teixint el text
que amb veu de tinta negra m'allibera.

divendres, 3 de desembre de 2010

Passar l'hivern que no ha arribat

Un gest subtil davant del foc
esquivant el crepitar de les espurnes
i sentir el suau cremar dels troncs
mentre et gela el fred l'esquena.

I així, passar l'hivern que no ha arribat
tot sabent que és tasca difícil
d'aconseguir l'equilibri
al desitjat confort tèrmic total...

Esperar serenament que la primavera
ens compassi nous desficis
amb el savi ritme temperat.

Esperar serenament.

dijous, 2 de desembre de 2010

La força de la paraula

M'encoratja la força de la paraula
que neteja les frontisses dels sentits
i suavitza amb oli màgic
els grinyols que hi ha per dins.

I la màgia de la vida
i els sediments que han reeixit,
i el sol que dia a dia torna a lluir
generen fluxos plàstics a cada gir.

Amb un raig de llum i oblit,
amb els estels de cada nit.


dimecres, 1 de desembre de 2010

Pedra, seda



Pedra, seda,
llum amb boira que entela
el dia més clar.

Quan, quan...

Quan el sucre esdevé amarg
i les llums de nit no il·luminen.

Quan cada color tendeix al negre
i el vernís fa capes de foscor.

Quan els pals se't trenquen quan camines
i les botes perden les soles a cada pas.

Quan l'albada és un fred cau de núvols
i el migdia un bressol de desconsol.

Quan, quan, quan....

dimarts, 30 de novembre de 2010

Fràgil

Que n'és de fràgil
el finíssim fil vital
quan preveu
la trencadissa final!

Som titelles de la història,
som capbussons a un memorial
fet de la més volàtil glòria.
Som remor d'un vell cantaire,
som de cop la borda rima del món,
som captaires d'una antiga flaire
que suspèn un dia l'harmonia, i ens fon.

dilluns, 29 de novembre de 2010

Estampat a la terra


Estampat a la terra,
imatge i natura.
Racons plens de vida
amagada amb enginy,
racons d'harmonia
que dissimulen sovint
i no volen mostrar-se,
són cova o guarida
són remor antiga de la nit.
Posted by Picasa

Vibració

Vibració de corda fina,
llençol de lli estès al sol
abisme amb trencadís sonor.

Cadència blava ennuegada
pels núvols grisos de l'enyor
sentint per dins una cantata.

I activar demà els gestos de la cara
regalant al voltant mirades
abans d'estimbar al mur de la tristesa un plor.

diumenge, 28 de novembre de 2010

M'agradaria ser

M'agradaria ser pluja fina
i ploure dies sobre el regne més verd,
activar la més trist melancolia
i jugar a jutjar allò que el destí ha fet.

I ser fang de terra verge
i temple de l'orient,
campament d'etern rodatge
o riu d'intrèpida corrent.

Un somriure al ritme de vent,
brillantor sublim d'un efímer estel
o prematur capvespre
per dormir serenament a redós del cel.

Cantar la rima més etèria,
sentir la rosada a la pell
veient la llum d'una excelsa matinada
marinada en aquell onatge etern.

I ser ja gestor alegre
d'una flota que increpi les boires,
martell de fuster savi dins el temps
o violoncel solista del més bell concert.


dissabte, 27 de novembre de 2010

A estones

Sóc habitant del desert,
sóc un raig que es transforma en lluna,
sóc vida regal sota el cel,
sóc el filet daurat a la cresta de la duna.


A estones, l'esfera per fora i un garbuix a dins,
mil moments que dolçament han fluït,
un pes rutinari al sector dels anhels
i, esculpint-se, la glacera tenebrosa del buit.


Sóc habitant del desert,
sóc vida regal sota el cel...

dijous, 25 de novembre de 2010

Si la vida

Si et mulla la pluja,
si t'emblanquina la neu,
si una nit t'il·lumina la lluna,
el sol t'acoloreix els dies,
el mar t'esquitxa
i el vent et pentina amb terra i sal.

Si una sonata atorga so a una llum
i una melodia toca el ritme d'un salt al passat.

Si els colors multipliquen els núvols al vespre
i trobes sentit a seguir caminant...

Si la vida et posa deures
i a la llibreta et queden fulles en blanc.

Si la vida.

dimecres, 24 de novembre de 2010

El temps

Quin garbuix el temps!
Els ahirs perduts
i un ara que s'escapa
perseguint futurs.

Enrere, endavant,
espai de la memòria,
espai sense indret,
camins que ja s'han fet,
sediment, història,
projecte dins la ment...


Demà, sempre, mai.
Tal vegada un dia
laberint a la mida
de la nostra vida
enllaçat al traçat
de la trama total.

Quin garbuix el temps!

dimarts, 23 de novembre de 2010

Avançar





Avançar per les sendes dels poetes,
marxar a l'aixopluc dels mots
quan les nits són llargues i fredes
i vols convertir la ratafia en ron.


Avançar per les sendes dels poetes,
contemplar la natura que allibera
quan l'escala fa feixuga la pujada
i el fang t'enganxa al passat.


Avançar, marxar,
anar enllà...

dimarts, 2 de novembre de 2010

Dies de transició

Foto: serra de Cardó (entre la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre)
Canvi de color.
Dies de transició
al cor del bosc.

***

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Entre els mots

Les lleis de la combinatòria,
música i llum entre els mots
que saben parlar de la història
d'una fulla que vola,
de l'evolució del seu color,
del vent que a l'albada la bressola
per llocs mentals cau d'enyor
a terres flonges amb catifa
i boscos caducifolis de la tardor.


dijous, 21 d’octubre de 2010

La paraula






Luxe vital
al teu abast.
La paraula.
Mots i versos
que són baula
i el fil més transparent
d'una història imaginada,
d'una idea emergent,
de la veu subtil a uns llavis
que ens omplen el món d'alè.

Porta oberta


L'espai es va fer temps
i al terra entrà el cel;
al bell mig de l'aigua, núvols
i profunda brillantor
per emmarcar amb color
el canyís i tot l'entorn.

Quan el toll serà sec,
el camí esdevindrà so
de plana sense tresor
ni porta oberta a un màgic món...

dimecres, 20 d’octubre de 2010

El color del primer fred

Memòria de sol a migdia,
vells verds- ja caducats-,
bellesa mineral que ens transporta
a albades intemporals...

El color del primer fred

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Nata (poema sense e i sense i)





Nata a cada onada
surant al gran ball.
Marca la lluna
una dansa, un salt.

Núvols cansats,
sol, sal a mar,
capa abrupta,
soroll ancorat
al gran punt astral.

Torna, torna
cada tarda
una llunyana sardana
amarada al cap.

Tub amb soroll
jugant a la nostra tardor.

Massa salada,
muralla al foc,
natura d'alta dolçor.
Dolça banyada...


***

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Som plàncton (sense e)


Participació al 177è joc literari del blog Tens un racó dalt del món


Som amfibis,
som submarins,
som la cadira al batibull
som plomalls sagrats
som l'aigua d'acollida
som trossos amb vida
transformats, som batuts,
som pous foscos i caus d'acull.

Vindrà la pluja,
i l'huracà,
sota un riu així
buscaràs camí.

Complot, voraç batalla,
triomf humit
món amagat,
paradís cap a mar.

Cap sota l'ala,
agafar un tronc surant
i anar-hi anant, anar-hi anant.
Sòbria via, flotació.
Som plàncton, boira o llum,
som natura a prop o lluny.
Lluna al mig de la nit,
foscor a l'onada,
closca a la mort, la fi;
crit mut d'un drac marí.







divendres, 15 d’octubre de 2010

Silenciada la veu


Sovint, els mots suren cansats,
sovint són llençats contra les roques
i perden l'equil·libri en no parar quiets.

S'embrollen, lletra a lletra,
a l'aiguabarreig de les onades boges,
del vent helicoïdal,
de la boirina oscura sense final.

Fugida la transparència del cristall,
la calma harmònica dels dies plans.
Oblidat aquell reguitzell de paraules fines
per descriure mons de llum i escuma
a uns reductes plaents fora del temps.
Anul·lada la remor i perdut el ritme,
silenciada la veu d'argent.

Comminada, barroerament, a ser absent.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Iniciar el dia



Iniciar el dia amb la visita a les golfes
per triar al bagul de sempre guspires i solfes
i seguir mantenint amb elegància el pas al ball vital...

Sense entendre gaire la coreografia,
sabent que molts esforços són ja fracàs,
intuint que el castell farà llenya
però que encara és possible dibuixar
nous projectes entre els somnis i un llunyà l'enllà.

Que molts verbs seran vius,
que un raig qualsevol definirà la lluentor,
que al camí bastim el viatge
i que cal avançar amb convicció. (O no)

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Dies de transició

Dies de transició:
ens fa l'ullet encara l'estiu
carregat de verds i de claror;
vol entrar a la vida la tardor
i foragitar els ambients de llum a dojo
per emboirar un munt d'hores entristides,
mig mortes per la desil·lusió de la foscor.

Com les fulles, que aviat començaran massivament a caure,
com la migració ocellaire que les antologies anuncien,
com el vapor que entelarà la transparència
dels vidres que ens ressistim a percebre,
transmutarà el món immediat al nostre voltant.

Despertarà l'albada amb mandra i retard,
veurem el sol sovint ja esbieixat,
serà el cel patrimoni dels núvols grisos
i seu de vespres prematurs, immadurs i avançats.

Les nits es faran llargues
i refredaran els camps...

***

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Calidesa







Dissipa el vespre cada color
a l'ampit de la calidesa d'entrellums.

Transgredint immensitats,
gestant a la retina el record
dels atrevits núvols-caramel
que pengen la dolçor ara al cel.


***

diumenge, 3 d’octubre de 2010

dijous, 30 de setembre de 2010

Miniatures



Modula el vent la força de les onades,
les veiem constants en el fluir d'escuma blanca

sobre l'acollidora platja vora ma casa.


La tarda humida, salada,
clara, suau, plaent i assolellada
es dissol a l'aiguabarreig del vespre
i enganxa engrunes de sol a cada petjada.


I ensumem l'harmonia de l'univers
als nostres sempre, abans, ara i després,

miniatures dins l'immens corredor del temps.

dilluns, 27 de setembre de 2010

Mirall




Mirall de núvols,
mirall dels pins,
aigua serena,
puntes filades
d'un verd coixí.

Busco granotes,
busco mosquits,
espiadimonis
i el vell encís
d'un lloc amb temps
quasi infinit.

***

dimarts, 21 de setembre de 2010

Som els mots

Som trossos del temps
que la tardor ubica,
som la sorra fluïda
que pel vidre llisca,
som els silencis,
som la clau de la vida.

Som cortines de pluja,
som el vent que empeny
a ratxes cada gota,
som al cel cada estel
que la nit fosca perfila.

Som les mans que parlen,
som la remor de l'albada,
som els somnis antics,
som esquitxos de tinta.

Som els mots del poema,
som les lletres del vers,
som els sons, som les veus
que a recitar et condemnen...



diumenge, 19 de setembre de 2010

Labor de Labordeta

Sempre un lloc

Tens, teniu, tindreu sempre un lloc
a les festes, als àpats brillants,
als esdeveniments quotidians,
a la taula de fusta, a un subtil racó.

Linkats a un aroma, a aquella remor,
a una llum, a la ingravidesa d'un mot,
torneu. Torneu per brindar amb les copes més fràgils,
que el cristall interpreta aquell so
del record reposat al celler dels cors...

dimecres, 15 de setembre de 2010

Clara és la llum

Clara és la llum
quan l'alba inaugura
el temps del nou dia.

I amb els núvols i el vent,
serenament o amb pressa,
ens cicatritzen l'esgarrapada del temps
o alguna nocturna ferida...

El matí ens empeny
al gronxador de la vida
i pinta de blau els mars
o d'esperança l'eixida.

dilluns, 13 de setembre de 2010

A sotracs



A sotracs ens empeny la vida
i fluïm, anònims, pel dia a dia.

Et bressola un ritme,
t'assedega el sol,
parles amb la lluna,
vius a recer dels mots.


diumenge, 12 de setembre de 2010

diumenge, 5 de setembre de 2010

El temps























És estrany el temps:

tan aviat ens empeny

quan és fugisser,

com ens atura amb

inexpugnable barrera

si tot d'una esdevè espera.


Xarxa de seda

que embolica el cel

i ens deixa al terra.


Engrunes de llum,

barricades de pedra...


Túnel al final

del ball a l'esfera.