dimarts, 2 d’octubre de 2012

La melodia dels mots





La melodia del propis mots:
aquell subtil passeig pel port
i el vers sublim fet ja cançó.

Moment etern
per sempre més.
Moment serè
sota el cel d'acer.

Malgrat les boires,
malgrat la por,
malgrat aquesta amarga coïssor
que va néixer amb la teva mort...



 
Publicat a la Roda poètica Octubre 2012 del Blog Itineràncies poètiques

Al racó




Entro al racó més estimat de l'estança,
entro amb les ales fines de les fades
per escriure-hi noms de ciutats estranyes
amb la tinta acolorida que em brolla dels dits
i les lletres antigues dels alfabets atàvics.

I atorgaré a cada nom de ciutat una estampa,
una llum, una flaire, una pluja, una melodia, un so,
i l'harmonia de la nit que la Tardor ens escampa.





Publicat a la Roda poètica Octubre 2012 del Blog Itineràncies poètiques

dilluns, 1 d’octubre de 2012

El primer vers





És el primer vers camí directe,

és l'ona suau al cor de l'aire,
és recull de mots, idea i veu,
és el cant serè que espera
que un altre vers vingui darrere,
i estiri del fil per ser un poema.




(publicat a la Roda Poètica del Blog Itineràncies poètiques)

dijous, 21 de juny de 2012

Ens mira la casa





Foto: a un poble abandonat d'Oman



Ens mira la casa
és aresta del temps,
ulls buits de tan negres,
nas d'absent alè,
la boca tancada,
que no pot dir res.

Guarda anys de grans penes
i restes de malmès encert,
nits d'engrunes serenes
o albades d'insomne plaer.

I ara ens petrifica,
ens mira la casa
és aresta del temps.


***

dissabte, 14 d’abril de 2012

Tancats entre les dunes

(del viatge a Oman)







Tancats entre les dunes,
avorrits de passar hores allà,
sou, camells, presoners del temps
immòbil al desert.


Voleu sortir i córrer a un món llunyà,
veure camins i el blau de mar,
ensumar la pols d'antigues caravanes, 
transportar regals de màgics monarques...


I carregar encens, or i mirra
als cofres imaginaris que un infant  pinta
mentre somnia amb joguines i molts regals.

Vermellors i ocres de sorra


(del viatge a Oman)




Vermellors i ocres de sorra,
pujar la duna a última hora,
prendre la lllum que declina al cel rosat
i contemplar, molt endins, el temps que ja ha passat...

Restar fins que la lluna hi regna,
mirant-la, d'esquena al sol que s'ha amagat;
simular que som un tros de terra
i baixar, que és hora de sopar.

Emmatgatzemar la màgia
d'un dia que a poc a poc s'en va
per viure la nit calma de l'arena
sota un cel fosc tan estelat...