dilluns, 13 de gener del 2014

Aturar el moment








Quan el sol envernissa la tarda

i el mar gronxa la llum entre la sorra i l'aigua.

Quan mires el paisatge

que té sols bellesa natural,

soroll del motor de la barca

i espai de vida infinita ancestral.


Quan t'aclapara el gris brillant de plata,

la brisa t'acarona la pell de la cara

i camines amb els peus i turmells dins de l'aigua,

quan això passa,

vols fer d'aquell temps una eterna franja

i aturar el moment al reservori de la mirada.



***







divendres, 10 de gener del 2014

Calma








Imatge de la calma.
Les barques són troncs,
el riu cau de vida
i el bosc tot s'ho mira...

Agua dulce



Agua dulce tras la tabanka,
temporal, estanca,
vital para animales y plantas.

Veo flotar nenúfares
y un no parar de aves:
martín pescador, abejarucos,
variadas garzas y cucos.

(Tabanka: cada uno de los poblados de las islas Bijangós. Guinea-Bissau)

Trobo a faltar











Trobo a faltar
el brogit a trenc d'alba
dels ocells entre els arbres
que piulen i criden
per despertar als ximpancès
i altres bitxos lliures que salten.

Trobo a faltar
l'absència d'infraestructures,
els espais oberts
les brises intermitents,
les branques nues contra el cel,
les masses verdes,
els boscos vius, les selves
i les platges desertes.

Els xatracs pescant,
els núvols pel blau lliscant,
la sorra, les roques vermelloses
que atrapen l'aigua del mar
mentre es succeeixen les marees
d'un oceà fastuós i gran.
Ho trobo tot a faltar.

El sol de gener








Obrim la finestra
i entra el sol de gener,
brillant llum mestra
que esclata al pic de l'hivern.

Desperta i surt al carrer,
cerca allà la vida
i la gràcia a cada passeig,
camina i saluda mirant a la gent.

Pregunta als arbres
si enyoren les fulles
busca als jardins, a les vinyes
un futur fet de verds i fruites.

Ves a les muntanyes,
al mar o al camp,
respira fons sota el fred
i omple't de paisatges.

Estrena agenda,
desembolica el calendari
i encarrega-li a l'any
que t'embolcalli d'enginy a diari,
de poemes, de llum,
de cercles solidaris,
d'assumptes vitals
farcits de camins,
cruïlles, i estels a les nits...

Tortugues verdes








Parque Nacional Marino Vieira-Poilao. Illes Bijagós. Guinea-Bissau

De nit, sota els estels,
en mig de la foscor,
sortiren del mar
deixant a la platja grans petjades
per excavar un forat i posar-hi els ous.

Eren les tortugues verdes,
i jo, les vaig veure.
Cerimonials, parsimonioses,
ancestrals, tendres i fastuoses.

Carregats de paisatges











Han passat els Reis 
carregats de paisatges.


M'han deixat llums als camps
i al mar moviment i onatge,
rius i manglars, illes amb poblats
i el plaer de navegar

per les aigües d'un gran oceà.

M'han deixat el sol a la pell
i sorra a l'equipatge,
estels, constel.lacions
i la boscúria sagrada
a la retina retratada.

M'han deixat verds il.limitats,
treball rural als arrossars,
palmeres, ceibes i baobabs,
abellerols en ple vol,
colibrís, pelicans i dofins.

M'han deixat a la mirada
el paradís, i sa memòria incrustada.



***

Surt el sol


Surt el sol, s'instal·la el dia. 
 Cada raig que brilla 
imposa a mar i a terra vida. 

Es mou el món, tot s'equil.libra. 
Cada animal, el vent, el mar, 
el cel i cada fulla són pinzellades 
a una tela harmònica, bella i antiga. 

 El temps renova tota la roda, 
els continents giren alhora, 
tots els colors ens envernissen la retina 
per dins i per fora. 

 A la barca entre Orango i Quinhamel. Guinea Bissau 7:57, dia 4 gener 2014. Veient com surt el sol i va il.luminant el mar, el món.

Marxo...

Ara toca hibernar. Emprenc el vol cap a Àfrica. Bon any!