Tancats entre les dunes,
avorrits de passar hores allà,
sou, camells, presoners del temps
immòbil al desert.
Voleu sortir i córrer a un món llunyà,
veure camins i el blau de mar,
ensumar la pols d'antigues caravanes,
transportar regals de màgics monarques...
I carregar encens, or i mirra
als cofres imaginaris que un infant pinta
mentre somnia amb joguines i molts regals.
3 comentaris:
Bonica foto. El poema ens fa estar entre estiu y hivern, calor monótona i fred. Molt bonic
Quina soledat ens inspira aquesta imatge. Tu els marques el cami en la teva poesia.
Han de conèixer món per alegrar la vida dels infants.
Publica un comentari a l'entrada