dissabte, 14 d’abril de 2012

Tancats entre les dunes

(del viatge a Oman)







Tancats entre les dunes,
avorrits de passar hores allà,
sou, camells, presoners del temps
immòbil al desert.


Voleu sortir i córrer a un món llunyà,
veure camins i el blau de mar,
ensumar la pols d'antigues caravanes, 
transportar regals de màgics monarques...


I carregar encens, or i mirra
als cofres imaginaris que un infant  pinta
mentre somnia amb joguines i molts regals.

3 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Bonica foto. El poema ens fa estar entre estiu y hivern, calor monótona i fred. Molt bonic

Imma Cauhé ha dit...

Quina soledat ens inspira aquesta imatge. Tu els marques el cami en la teva poesia.

Rafel ha dit...

Han de conèixer món per alegrar la vida dels infants.