dissabte, 14 d’abril de 2012

Vermellors i ocres de sorra


(del viatge a Oman)




Vermellors i ocres de sorra,
pujar la duna a última hora,
prendre la lllum que declina al cel rosat
i contemplar, molt endins, el temps que ja ha passat...

Restar fins que la lluna hi regna,
mirant-la, d'esquena al sol que s'ha amagat;
simular que som un tros de terra
i baixar, que és hora de sopar.

Emmatgatzemar la màgia
d'un dia que a poc a poc s'en va
per viure la nit calma de l'arena
sota un cel fosc tan estelat...