diumenge, 5 de setembre de 2010

El temps























És estrany el temps:

tan aviat ens empeny

quan és fugisser,

com ens atura amb

inexpugnable barrera

si tot d'una esdevè espera.


Xarxa de seda

que embolica el cel

i ens deixa al terra.


Engrunes de llum,

barricades de pedra...


Túnel al final

del ball a l'esfera.



4 comentaris:

montse ha dit...

El temps passa sense aturar-se,
Cal estar atent, per gaudir-ne.

Salut!

Isabel ha dit...

el temps, un regal de la vida...
o la vida és un regal del temps?

Maria Consol ha dit...

El temps el marquem nosaltres, amb la inconsciència de pensar que s’aturarà poc abans de la nostra darrera batalla.

El temps.... Potser en hi ha ?

Una abraçada, des de Sinera.

Isabel ha dit...

Maria Consol, misteris i ritmes...