La collita
Passen els dies, i pengen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i renten
la sang en les estovalles.
Passen els dies, i creixen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i deixen
silenci i pols per on passen.
Amb el silenci prosperen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Els greuges i les ofenses,
el repertori de faules.
Passen els dies, i deixen
quallat l'oli de les llànties.
La por en les cantoneres,
la sang rebentant els cànters.
Amor amunt, van i vénen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i deixen
caure insults i caure pactes.
Passen els dies, i pengen
les llàgrimes en els arbres.
En els arbres, en el vent,
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Vicent Andrés Estellés
6 comentaris:
M'agrada molt aquest poema. Gràcies per participar.
A mim també m'agrada, dramàtic i potent, com sempre els d'Estellés!
Molt ploraner replè de llàgrimes arreu potser volia fer l'efecte contari a la tristor..mai se sap...bona tria!
novesflors, de res, un plaer.
Carme, un poeta amb molta força...
Elvira, em tentava posar la famosa dels amants, i al final m'he dencantat per aquesta, més subtil i oberta.
Un bon poema aquest, com tots els d'Ell, i la teva sensibilitat per batejar-lo al teu blog.
Des del far...
onatge
Directe i contundent. Em queda el dubte de si és una metàfora actual molt propera a nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada