dilluns, 13 de setembre de 2010

A sotracs



A sotracs ens empeny la vida
i fluïm, anònims, pel dia a dia.

Et bressola un ritme,
t'assedega el sol,
parles amb la lluna,
vius a recer dels mots.


3 comentaris:

novesflors ha dit...

Me'l conec, aquest recer dels mots.

onatge ha dit...

Parlo amb la lluna, canto amb el silenci..., tinc la fidelitat dels arbres, i el temps, els temps, el que més m'agrada és el rellotge de sol a temps de lluna....

Des del far sense sotracs.
onatge

Isabel ha dit...

Sort en tenim, novesflors!

onatge, quanta feina i quin plaer!