dissabte, 4 de setembre del 2010

Vicent Andrés Estellés




La collita



Passen els dies, i pengen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Passen els dies, i renten
la sang en les estovalles.

Passen els dies, i creixen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Passen els dies, i deixen
silenci i pols per on passen.

Amb el silenci prosperen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Els greuges i les ofenses,
el repertori de faules.

Passen els dies, i deixen
quallat l'oli de les llànties.

La por en les cantoneres,
la sang rebentant els cànters.

Amor amunt, van i vénen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Passen els dies, i deixen
caure insults i caure pactes.

Passen els dies, i pengen
les llàgrimes en els arbres.

En els arbres, en el vent,
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.


Vicent Andrés Estellés

6 comentaris:

novesflors ha dit...

M'agrada molt aquest poema. Gràcies per participar.

Carme Rosanas ha dit...

A mim també m'agrada, dramàtic i potent, com sempre els d'Estellés!

Elfreelang ha dit...

Molt ploraner replè de llàgrimes arreu potser volia fer l'efecte contari a la tristor..mai se sap...bona tria!

Isabel Barriel ha dit...

novesflors, de res, un plaer.
Carme, un poeta amb molta força...
Elvira, em tentava posar la famosa dels amants, i al final m'he dencantat per aquesta, més subtil i oberta.

onatge ha dit...

Un bon poema aquest, com tots els d'Ell, i la teva sensibilitat per batejar-lo al teu blog.

Des del far...
onatge

Rafel ha dit...

Directe i contundent. Em queda el dubte de si és una metàfora actual molt propera a nosaltres.