És estrany el temps:
tan aviat ens empeny
quan és fugisser,
com ens atura amb
inexpugnable barrera
si tot d'una esdevè espera.
Xarxa de seda
que embolica el cel
i ens deixa al terra.
Engrunes de llum,
barricades de pedra...
Túnel al final
del ball a l'esfera.
4 comentaris:
El temps passa sense aturar-se,
Cal estar atent, per gaudir-ne.
Salut!
el temps, un regal de la vida...
o la vida és un regal del temps?
El temps el marquem nosaltres, amb la inconsciència de pensar que s’aturarà poc abans de la nostra darrera batalla.
El temps.... Potser en hi ha ?
Una abraçada, des de Sinera.
Maria Consol, misteris i ritmes...
Publica un comentari a l'entrada