dijous, 9 de desembre de 2010

Amenaça

S'estarrufa contundent el vent
al davant la meva cara
i amb el fred més punyent
de cop sobtat m'amenaça...

Amb la veu ja gelada
i l'alè sent núvol espès
em quedo garratibada.
Com una estàtua al carrer,
com un caramell blanc de gel,
com un sospir de l'hivern,
com una allunyada i lleu campanada,
com el color transparent de la flama
que a poc a poc aquesta nit s'apaga.