dissabte, 11 de desembre de 2010

Gira i gira

Se'm tenyeix la vida de blau.
Un far de llum freda a la riba,
el vespre prematur que em plau,
un vent alè d'un giny que respira,
el ritme de l'onatge movent la nau.
La Terra, que gira i gira...

7 comentaris:

novesflors ha dit...

M'agrada el petit poema.
M'ha fet venir al cap una cançó italiana (gira el mundo, gira...)

Elfreelang ha dit...

la terra que gira i gira
aquest moment únic i etern
que tot ho capgira, la vida
la mort, el camí i l'arribada
tenyit i tenyida de blau i capvespre

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

A mi se'm tenyeix la vida de verd, d'esperança...

Isabel ha dit...

novesflors, i que no pari de girar!

Elfreelang, tots els moments del gir...

Ferran, quina sort!

Anònim ha dit...

وقدم جميلة هذا أن هناك الكثير من هناك فقط في انتظار للحصول على حق.

Rafel ha dit...

Gira tant i ens ho mirem tant amb els propis ulls, que oblidem a voltes que també s'escriu de dreta a esquerra.

Isabel ha dit...

Rafel, i de dalt a baix!