divendres, 3 de desembre de 2010

Passar l'hivern que no ha arribat

Un gest subtil davant del foc
esquivant el crepitar de les espurnes
i sentir el suau cremar dels troncs
mentre et gela el fred l'esquena.

I així, passar l'hivern que no ha arribat
tot sabent que és tasca difícil
d'aconseguir l'equilibri
al desitjat confort tèrmic total...

Esperar serenament que la primavera
ens compassi nous desficis
amb el savi ritme temperat.

Esperar serenament.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Esperar serenament, a vegades resulta fàcil i a vegades difícil. Però no hi ha dubte que és un molt bon propòsit. Serenament tant si l'hivern es fa llarg com curt.

Bon dia i bon cap de setmana, Isabel.

Clidice ha dit...

La veritat és que no cal córrer, el temps ja ho fa per nosaltres :) Bon aqüeducte :)