Vibració de corda fina,
llençol de lli estès al sol
abisme amb trencadís sonor.
Cadència blava ennuegada
pels núvols grisos de l'enyor
sentint per dins una cantata.
I activar demà els gestos de la cara
regalant al voltant mirades
abans d'estimbar al mur de la tristesa un plor.
2 comentaris:
m'agradat molt. besot
a mi també m'ha agradat molt, sempre intento entendre el per què de tot plegat, però no sempre és possible; o és que estic espesseta.
heus ací la grandesa del poeta.
Publica un comentari a l'entrada