dilluns, 29 de novembre de 2010

Vibració

Vibració de corda fina,
llençol de lli estès al sol
abisme amb trencadís sonor.

Cadència blava ennuegada
pels núvols grisos de l'enyor
sentint per dins una cantata.

I activar demà els gestos de la cara
regalant al voltant mirades
abans d'estimbar al mur de la tristesa un plor.

2 comentaris:

noséqui ha dit...

m'agradat molt. besot

Arare ha dit...

a mi també m'ha agradat molt, sempre intento entendre el per què de tot plegat, però no sempre és possible; o és que estic espesseta.

heus ací la grandesa del poeta.