diumenge, 28 de novembre de 2010

M'agradaria ser

M'agradaria ser pluja fina
i ploure dies sobre el regne més verd,
activar la més trist melancolia
i jugar a jutjar allò que el destí ha fet.

I ser fang de terra verge
i temple de l'orient,
campament d'etern rodatge
o riu d'intrèpida corrent.

Un somriure al ritme de vent,
brillantor sublim d'un efímer estel
o prematur capvespre
per dormir serenament a redós del cel.

Cantar la rima més etèria,
sentir la rosada a la pell
veient la llum d'una excelsa matinada
marinada en aquell onatge etern.

I ser ja gestor alegre
d'una flota que increpi les boires,
martell de fuster savi dins el temps
o violoncel solista del més bell concert.


2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

A mi també m'agradaria ser pluja fina! bon poema! encomana optimisme

Isabel ha dit...

gràcies Elfreelang!