M'agradaria ser

M'agradaria ser pluja fina

i ploure dies sobre el regne més verd,

activar la més trist melancolia

i jugar a jutjar allò que el destí ha fet.

I ser fang de terra verge

i temple de l'orient,

campament d'etern rodatge

o riu d'intrèpida corrent.

Un somriure al ritme de vent,

brillantor sublim d'un efímer estel

o prematur capvespre

per dormir serenament a redós del cel.

Cantar la rima més etèria,

sentir la rosada a la pell

veient la llum d'una excelsa matinada

marinada en aquell onatge etern.

I ser ja gestor alegre

d'una flota que increpi les boires,

martell de fuster savi dins el temps

o violoncel solista del més bell concert.