dimecres, 6 d’octubre de 2010

Dies de transició

Dies de transició:
ens fa l'ullet encara l'estiu
carregat de verds i de claror;
vol entrar a la vida la tardor
i foragitar els ambients de llum a dojo
per emboirar un munt d'hores entristides,
mig mortes per la desil·lusió de la foscor.

Com les fulles, que aviat començaran massivament a caure,
com la migració ocellaire que les antologies anuncien,
com el vapor que entelarà la transparència
dels vidres que ens ressistim a percebre,
transmutarà el món immediat al nostre voltant.

Despertarà l'albada amb mandra i retard,
veurem el sol sovint ja esbieixat,
serà el cel patrimoni dels núvols grisos
i seu de vespres prematurs, immadurs i avançats.

Les nits es faran llargues
i refredaran els camps...

***

5 comentaris:

Mònica ha dit...

i esperarem amb paciència el solstici d'hivern, que portarà la llum als nostres dies i la claror tornarà amb una tenuïtat extrema...

Quina tardor tan sentida que ens has regalat. Gràcies!

novesflors ha dit...

La tardor. És una estació que m'agrada especialment.

Rafel ha dit...

L'estiu més que fer-nos l'ullet se'ns arrapa, però per aquí per allà la tardor guspireja entre el brancam.

Elvira FR ha dit...

i espero amb delit les nits llargues i la manta al llit...m'agrada més l'hivern que la tardor...

Isabel ha dit...

Mònica, sempre esperant... sort en tenim de que ens agradin les transicions...

novesflors, és que la tardor és una estació farcida de poesia.

Rafel, apreciació cabal la teva. La tardor guspireja entre el brancam... sí, sí!

Elvira, per dormir plàcidament mentre la nit regala fred a tota la intempèrie...