dissabte, 16 d’octubre de 2010

Som plàncton (sense e)


Participació al 177è joc literari del blog Tens un racó dalt del món


Som amfibis,
som submarins,
som la cadira al batibull
som plomalls sagrats
som l'aigua d'acollida
som trossos amb vida
transformats, som batuts,
som pous foscos i caus d'acull.

Vindrà la pluja,
i l'huracà,
sota un riu així
buscaràs camí.

Complot, voraç batalla,
triomf humit
món amagat,
paradís cap a mar.

Cap sota l'ala,
agafar un tronc surant
i anar-hi anant, anar-hi anant.
Sòbria via, flotació.
Som plàncton, boira o llum,
som natura a prop o lluny.
Lluna al mig de la nit,
foscor a l'onada,
closca a la mort, la fi;
crit mut d'un drac marí.







12 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la poma (poema sense E)

Isabel ha dit...

a tu, Jsus

Carme ha dit...

Molt bé. Un altre aplaudiment! ja en porto molts... a veure si m'hi poso!

Elvira FR ha dit...

Molt bo el poema sense "e" un luxe d' enginy i poesia!

Isabel ha dit...

Carm, posa't-hi! agrada i rius una mica...

Lvira, voldras dir un lux d'nginy i posia...

Arare ha dit...

ui, costa molt escriur sns la " "!!!!!

Isabel ha dit...

no, Arar, prescindir-hi d'una vocal fa oracions amb mots fastuosos, rimbombants... subtils. Una nova moda lingüística amb garra i gràcia!
Tothom ho hauria d'imitar, doncs fa patxoca. Tal qual, així. Prova-ho.
Fins aviat i molta sort.

montse ha dit...

Plas, plas ,plas per aquest gran poema sense cap "e"

Josep M. Sansalvador ha dit...

Bravo! Molt bo: m'agrada molt.

Isabel ha dit...

Monts, si t'agrada, m'afalaga!


Josep M, una abraçada i molts mots!

Rafel ha dit...

Un camí fluvial a la vida i la mort. Ara hi rumio, sí, som plàncton.

PS Col·laboració amb normativa comunitària A, I, O, U.

Isabel ha dit...

Rafl, clar, tu ja saps com va això tan rar d'oblidar i obviar un diminut tros idiomàtic amb forma de cargol nan amb cua...