Participació al 177è joc literari del blog Tens un racó dalt del món
Som amfibis,
som submarins,
som la cadira al batibull
som plomalls sagrats
som l'aigua d'acollida
som trossos amb vida
transformats, som batuts,
som pous foscos i caus d'acull.
Vindrà la pluja,
i l'huracà,
sota un riu així
buscaràs camí.
Complot, voraç batalla,
triomf humit
món amagat,
paradís cap a mar.
Cap sota l'ala,
agafar un tronc surant
i anar-hi anant, anar-hi anant.
Sòbria via, flotació.
Som plàncton, boira o llum,
som natura a prop o lluny.
Lluna al mig de la nit,
foscor a l'onada,
closca a la mort, la fi;
crit mut d'un drac marí.
12 comentaris:
moltes gràcies per la poma (poema sense E)
a tu, Jsus
Molt bé. Un altre aplaudiment! ja en porto molts... a veure si m'hi poso!
Molt bo el poema sense "e" un luxe d' enginy i poesia!
Carm, posa't-hi! agrada i rius una mica...
Lvira, voldras dir un lux d'nginy i posia...
ui, costa molt escriur sns la " "!!!!!
no, Arar, prescindir-hi d'una vocal fa oracions amb mots fastuosos, rimbombants... subtils. Una nova moda lingüística amb garra i gràcia!
Tothom ho hauria d'imitar, doncs fa patxoca. Tal qual, així. Prova-ho.
Fins aviat i molta sort.
Plas, plas ,plas per aquest gran poema sense cap "e"
Bravo! Molt bo: m'agrada molt.
Monts, si t'agrada, m'afalaga!
Josep M, una abraçada i molts mots!
Un camí fluvial a la vida i la mort. Ara hi rumio, sí, som plàncton.
PS Col·laboració amb normativa comunitària A, I, O, U.
Rafl, clar, tu ja saps com va això tan rar d'oblidar i obviar un diminut tros idiomàtic amb forma de cargol nan amb cua...
Publica un comentari a l'entrada