dimarts, 5 d’octubre de 2010

Calidesa







Dissipa el vespre cada color
a l'ampit de la calidesa d'entrellums.

Transgredint immensitats,
gestant a la retina el record
dels atrevits núvols-caramel
que pengen la dolçor ara al cel.


***

6 comentaris:

fanal blau ha dit...

Preciós, Isabel!
Avui me'ls mirava, també, com núvols ensucrats!

Elvira FR ha dit...

Núvols caramel! i que ploguin sucre candi!

montse ha dit...

Núvols que ploraran o potser deixaran que el vent se'ls emporti.

Salut!!!!

Mònica ha dit...

Qué bé recordar la dolçor del cel, abans de quedar dormida...

M'ha encantat!

Carme ha dit...

Molt bonics els núvols i el poema que porten dins... tu l'has sabut estirar fins aquí. Un petó.

novesflors ha dit...

Penjar la dolçor al cel, com qui penja un post al blog :)