poemesalblog: Calidesa

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Calidesa

Dissipa el vespre cada color

a l'ampit de la calidesa d'entrellums.

Transgredint immensitats,

gestant a la retina el record

dels atrevits núvols-caramel

que pengen la dolçor ara al cel.

***

6 comentaris:

fanal blau ha dit...: Preciós, Isabel!
Avui me'ls mirava, també, com núvols ensucrats!; 5 d’octubre del 2010, a les 0:35
Elfreelang ha dit...: Núvols caramel! i que ploguin sucre candi!; 5 d’octubre del 2010, a les 1:14
montse ha dit...: Núvols que ploraran o potser deixaran que el vent se'ls emporti.

Salut!!!!; 5 d’octubre del 2010, a les 9:29
Mònica ha dit...: Qué bé recordar la dolçor del cel, abans de quedar dormida...

M'ha encantat!; 5 d’octubre del 2010, a les 11:03
Carme Rosanas ha dit...: Molt bonics els núvols i el poema que porten dins... tu l'has sabut estirar fins aquí. Un petó.; 5 d’octubre del 2010, a les 11:18
novesflors ha dit...: Penjar la dolçor al cel, com qui penja un post al blog :); 5 d’octubre del 2010, a les 18:17

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)