A l'aixopluc

Poema nascut a itineràncies poètiques

Al teu costat respiro pluja
al teu costat em bressola el mar,
al teu costat sóc brisa i broma,
sóc vent assolellat,
soc lluna i fam,
solemne calma, interrogant.


M'obres camins al mig del fang,
em parles a cau del llac,
veus com et vaig ensumant...


T'imposo inici
i tu vas marxant,
em portes a llocs ben estranys
i jo, al damunt teu, vaig cavalcant.
Per selves verges,
per oceans,
per illes blanques
de corall,
pels sons sublims,
al teu costat,
per versos subtils,
al teu costat,
per la rima immensa,
al teu costat,
pels mots de vida,
al teu costat,
sortilegi i llum,
al teu costat,
poesia,
al teu costat.


A l'aixopluc, ara ja,
del poema acabat.