dijous, 15 de juliol de 2010

Tanta i tanta tinta




Potser a l'infinit
rau el gruix de saviesa,
aquella barreja de seny i follia
que un dia ens fa la traveta.


Que tard o d'hora ens empeny
amb un toc d'incertesa
a escalar farallons fets de lletres,
paraules fines i abruptes,
serenor de plàcids poemes
i dubtes i enyors, i els buits,
aquells forats que no pots omplir
amb els signes de sempre,
els que obren catacumbes
cap els espais col·lectius plens d'encís...


I si caus, t'espera la mar
per liquar tanta i tanta tinta espesa.