dimarts, 6 de juliol del 2010

Teranyina




















Matí de teranyina al cel,
i l'aire, fresc.
M'embolcallo entre els verds
de la pineda llunyana
de la gespa del jardí,
dels matolls de la plana
i dels permanents del llorer.

Sento sorolls al baladre...
L'oreneta, avui, no hi és.
O és què jo no la veig?

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)