diumenge, 4 de juliol de 2010

Murs d'acer



Batec i llum de vida,
silenci entre remor,
la més dolça guspira
per obrir-nos a un nou món.


Quanta ràbia continguda,
quanta bilis hi ha per dins
quan veiem que molts no hi entren
per tenir murs d'acer al cor.

2 comentaris:

onatge ha dit...

Llum i sempre llum,
però el resguard
del silenci, una
espurna de solitud...,

La ràbia és una plaga
que no serveix per res.
Els que tenen murs al cor,
també tenen un pa a cada ull
i mala sang al cor.

Una abraçada des del far.
onatge

poesiaula ha dit...

onatge,

llum arreu de dia
i foscor de nit,
que al món del somni
esvaïm rencors
i esborrem la ràbia
dels nostres cors.


(sempre, amb la llum dl far)