Per omplir el cistell
publicat a itineràncies poètiques
Entre llençols de molsas'aixeca l'alba aquest matí,ve a processar amb llum dolçacada somni abrupte de la nit.
I al bosc del teu paisatgedeixo petjades vora els pins,contemplo nerets entre l'ombratgei complicitats amb els sentits.
Vull cercar ja la tardor,que es capgiri avui l'oratge,buscar a la natura tota l'abundorper omplir el cistell del teu bagatge .
3 comentaris:
En veure el títol del poema, vaig pensar per un moment que anava de bolets...
jo també, Ferran...
Et deixo el meu seguiment al teu poema:
Escàpola
Per omplir el cistell del teu bagatge,
He travessat el desert, entre dunes
De penúria, amuntegant insomni i llunes
Fins que he fet real cada miratge.
Fins que he agrupat totes les engrunes
De sorra escampades per un aliè paisatge,
No he sabut del cert que la nostra platja
Ha esdevingut desferra abans que les prunes
I llur temps hagin tornat. Encara són verdes,
I no tindran opcions de madurar perquè la fura
Que és la vida escàpola fa més dura l'espera.
Tornarà al nostre recer aquesta breu primavera,
Alimentada amb els teus somriures de llum pura,
Si són hiemals les dolçors que havien de ser gerdes?
d.
Publica un comentari a l'entrada