Publicat a itineràncies poètiques
blanquinós el cel,
sento que m'evaporo,
que s'esvaeix l'arrel.
Primer sóc tel,
després broma,
tot seguit grumoll espès
i de seguida, núvol d'estels.
Em rep l'univers,
que la nit és clara,
vaig per l'immens,
seré allà, al bressol de la calma...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada