diumenge, 25 de juliol de 2010

Ves triant...




La catifa de paraules queda estesa,
i al teu passeig miraràs de no trepitjar
aquelles que parlen de la vida,
de la nit, de l'amor o del dia.


Aniràs fent saltirons
entre les que són de les reixes i presons.
I quan arribis al jardí
ensumaràs el perfum i la dolçor
dels noms dels arbres i de cada flor,
veuràs com sobre l'herba
les lletres formen cercles de verdor
i esferes i raigs i vols de tots colors.


Ves triant sorra i duna del desert,
estels, llum i lluna del teu cel,
els records i algun desig entre els verbs,
aquells adjectius més adients,
i hi anirà creixent al teu alè un bell poema...

2 comentaris:

onatge ha dit...

Isabel amb el teu alè sí que sempre va creixent un bell poema...

Des del far.
onatge

Isabel ha dit...

gràcies, onatge...
Perquè això sigui possible cal la llum del teu far i els ulls intencionats dels que volen llegir-me.