Generat a itineràncies poètiques
La catifa de paraules queda estesa,
i al teu passeig miraràs de no trepitjar
aquelles que parlen de la vida,
de la nit, de l'amor o del dia.
Aniràs fent saltirons
entre les que són de les reixes i presons.
I quan arribis al jardí
ensumaràs el perfum i la dolçor
dels noms dels arbres i de cada flor,
veuràs com sobre l'herba
les lletres formen cercles de verdor
i esferes i raigs i vols de tots colors.
Ves triant sorra i duna del desert,
estels, llum i lluna del teu cel,
els records i algun desig entre els verbs,
aquells adjectius més adients,
i hi anirà creixent al teu alè un bell poema...
2 comentaris:
Isabel amb el teu alè sí que sempre va creixent un bell poema...
Des del far.
onatge
gràcies, onatge...
Perquè això sigui possible cal la llum del teu far i els ulls intencionats dels que volen llegir-me.
Publica un comentari a l'entrada