Publicat a itineràncies poètiques
Foto: lloc arqueològic de Glanum. St. Rémy de Provence. França
*
Llencem glaçons al mirall
per congelar-nos la imatge,
i que un moment etern
ens pixeli la mirada i la pell!
Entrem més enllà del temps,
on els verbs són present
i els conills no es fan vells,
on la pluja s'evapora en caure
i és per sempre l'ombra del roure.
I allà dins, sense nits ni dies,
ni passats ni futurs,
somniarem que la vida
des de fora ens estira...
*
2 comentaris:
Som el que som... Ens emborratxem de temps, però ell sempre va al seu aire... Com diu l'Ovidi només som un antic renec de cony...
Des del mar.
onatge
Publica un comentari a l'entrada