dimarts, 20 de juliol del 2010

Per omplir el cistell

publicat a itineràncies poètiques




Entre llençols de molsa
s'aixeca l'alba aquest matí,
ve a processar amb llum dolça
cada somni abrupte de la nit.

I al bosc del teu paisatge
deixo petjades vora els pins,
contemplo nerets entre l'ombratge
i complicitats amb els sentits.

Vull cercar ja la tardor,
que es capgiri avui l'oratge,
buscar a la natura tota l'abundor
per omplir el cistell del teu bagatge .

3 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

En veure el títol del poema, vaig pensar per un moment que anava de bolets...

Isabel Barriel ha dit...

jo també, Ferran...

deomises ha dit...

Et deixo el meu seguiment al teu poema:

Escàpola

Per omplir el cistell del teu bagatge,
He travessat el desert, entre dunes
De penúria, amuntegant insomni i llunes
Fins que he fet real cada miratge.

Fins que he agrupat totes les engrunes
De sorra escampades per un aliè paisatge,
No he sabut del cert que la nostra platja
Ha esdevingut desferra abans que les prunes

I llur temps hagin tornat. Encara són verdes,
I no tindran opcions de madurar perquè la fura
Que és la vida escàpola fa més dura l'espera.

Tornarà al nostre recer aquesta breu primavera,
Alimentada amb els teus somriures de llum pura,
Si són hiemals les dolçors que havien de ser gerdes?



d.