dimecres, 14 de juliol del 2010

El xiquet



Participació al 169è joc literari




Surto o no surto?
Al sol, a cremar-me?
A jugar i perdre i plorar?
A parlar i no ser escoltat?
A saltar i caure? ai!

Surto, surto!
Al sol, a l'aire,
a veure el paisatge,
a jugar i saltar i riure,
a nedar i volar.

Surto, surto!


El xiquet, però, no surt encara,
doncs, amorós, el pare,
l'ha lligat amb un fil invisible
a la seva caixa forta cuirassada.




13 comentaris:

zel ha dit...

Sort que quan vaig de visita m'assabento de coses que es fan...

Molt bonic!

Isabel Barriel ha dit...

Llàstima que a aquestes visites no et convidin a pastetes i café... només treus informació, Zel!

Jesús M. Tibau ha dit...

cal sortir, cal sortir, però tothom té el seu temps.
gràcies

Carme Rosanas ha dit...

La primera participació que llegeixo, d'aques t joc.

Es pren el seu temps... fa bé, encara que calgui sortir.

Isabel Barriel ha dit...

Jesús, gràcies a tu, que ens aboques a la participació! sortirà, sortirà...

Carme, el temps de l'aprenentatge. Vital!

Rafel ha dit...

Ai, ai, aquesta sobreprotecció; al final fins i tot la metabolitzen.

Isabel Barriel ha dit...

Rafel, recorda que les cries dels humans són molt indefenses...

La Meva Perdició ha dit...

Tant debò segueixi el seu instint, encara que tingui que pagar un petit preu. És el temps d'experimentar. L'amor del pare pot arribar a ofegar-lo. Preciós poema. ^_^

Isabel Barriel ha dit...

La Meva Perdició, és la corda que es tensa o no...

Elfreelang ha dit...

Quan sigui gran aquest fil invisible l'haurà de trencar per créixer....bon poema!

Isabel Barriel ha dit...

Elvira, el trencarà, i serà un xicot valent!

montse ha dit...

Cal deixar-lo anar, per experimentar i madurar.

Salut!

Isabel Barriel ha dit...

montse, ell trobarà el seu moment...