divendres, 30 de juliol de 2010

dimecres, 28 de juliol de 2010

dimarts, 27 de juliol de 2010

Haikú


Matí d'estiu,
papallona al pruner:
vol, verd i llum.

Posted by Picasa

El dia pel davant





Avui, de bon matí, el sol
delimita amb precisió
cada fulla, cada branca i cada flor.

I la brisa bressola verds al canyissar
mentre els llorers, eucaliptus i pins
matisen el paisatge amb llurs brancams.

Han volat altes cap al sud les gavines.
La lluna plena blanca i freda ha marxat
i ens queda, em queda, tot el dia pel davant!

dilluns, 26 de juliol de 2010

Si pogués caminar




Si pogués caminar
per la matèria fosca,
pels quarks abans de ser àtoms
per tota la opacitat antiga
i la llum posterior,
font de tanta i tanta transparència...

Si pogués caminar
pels no-límits de l'univers
per l'expansió còsmica
o la infantesa de les galàxies,
pel pols d'estels de després
o per les òrbites helicoïdals
d'ignots i encara anònims planetes.

Si pogués caminar
per la cara oculta de la lluna,
pels raigs, pel foc del sol,
per tanta ondulació sonora,
per tants cofres que la física obre,
us explicaria sorpreses de l'espai
i certes meravelles dels grans temps,
de la gravitació o d'altres mons paral·lels.

Si pogués caminar.

A la trama



Mai és del tot ple
el pou de la memòria,
pot encara acotxar molts mots
que aquesta sinergia itinerant
a voltes febril,
sempre espontània i flotant
va, moment a moment,
ubicant amb harmonia a la trama...

Mai és del tot ple.

diumenge, 25 de juliol de 2010

Ves triant...




La catifa de paraules queda estesa,
i al teu passeig miraràs de no trepitjar
aquelles que parlen de la vida,
de la nit, de l'amor o del dia.


Aniràs fent saltirons
entre les que són de les reixes i presons.
I quan arribis al jardí
ensumaràs el perfum i la dolçor
dels noms dels arbres i de cada flor,
veuràs com sobre l'herba
les lletres formen cercles de verdor
i esferes i raigs i vols de tots colors.


Ves triant sorra i duna del desert,
estels, llum i lluna del teu cel,
els records i algun desig entre els verbs,
aquells adjectius més adients,
i hi anirà creixent al teu alè un bell poema...

Dins de l'esfera del temps




L
'aroma tel·lúrica que la brisa
escampa en aquest vespre de tempesta
em transporta als cels de llum i de festa,
dels núvols que li clamen quietud el vent,
al moment de l'orígen, al temps
del Bing Bang.

I em sé un ésser d'alt privilegi
dins d'aquesta complexitat cel·lular,
puc respirar i amb el cap anar enrere,
puc abraçar amb intenció un congènere,
puc endevinar un gest especial
saber quin serà el fruit d'aquell arbre,
puc albirar aurores noves a l'horitzó més llunyà...

Em sé un ésser d'alt privilegi
per ser un ésser que és
dins de l'esfera del temps.

divendres, 23 de juliol de 2010

A la frontera




Tement els camins
aixequem el vol
per cercar al cor de l'aire
l'espai més lleuger,
diàfan i clar
o buscar cristalls a l'albada
amb vareta de fada per endevinar
els misteris de la vida
i el temps que ens ha de durar...

Sigui el que sigui,
curt, mitjà, esquifit, immens o llarg
ha de jugar amb l'elasticitat.
Vull que em dugui a la frontera
entre la llum i la immensitat,
allà on l'infinit ens ha de xuclar.

dijous, 22 de juliol de 2010

A l'aixopluc




Al teu costat respiro pluja
al teu costat em bressola el mar,
al teu costat sóc brisa i broma,
sóc vent assolellat,
soc lluna i fam,
solemne calma, interrogant.


M'obres camins al mig del fang,
em parles a cau del llac,
veus com et vaig ensumant...


T'imposo inici
i tu vas marxant,
em portes a llocs ben estranys
i jo, al damunt teu, vaig cavalcant.
Per selves verges,
per oceans,
per illes blanques
de corall,
pels sons sublims,
al teu costat,
per versos subtils,
al teu costat,
per la rima immensa,
al teu costat,
pels mots de vida,
al teu costat,
sortilegi i llum,
al teu costat,
poesia,
al teu costat.


A l'aixopluc, ara ja,
del poema acabat.

dimarts, 20 de juliol de 2010

Calleu...


Calleu, que dorm la paraula.
Queda buida la veu
i ningú sent el crit de la terra.
Rau embolcallada a una nau
que navega silenciosa i ferma
fins que un brogit de llamp i tempesta
produït pels impulsos vitals l'allibera.

Juguen els mots

Juguen els mots aquesta tarda,
volen pels raigs dels mil colors
que pinten l'horitzó al vespre
i ens regalen històries de debò.

La del cementeri pirata a la tempesta,
la de la carpa del rei d'orient Melcior,
la que parla de la llum albar de les fades
o de les carreres amb escombra al mig de la foscor.
Històries del llunyà oest,
de les muntanyes amb vells aventurers,
poemes que descriuen el ball les esferes,
i escenes pròpies del geni de Molière.

Juguen els mots,
salten pels llibres,
ens capturen emocions.
Ens agrada ser lectors!

Per omplir el cistell

publicat a itineràncies poètiques




Entre llençols de molsa
s'aixeca l'alba aquest matí,
ve a processar amb llum dolça
cada somni abrupte de la nit.

I al bosc del teu paisatge
deixo petjades vora els pins,
contemplo nerets entre l'ombratge
i complicitats amb els sentits.

Vull cercar ja la tardor,
que es capgiri avui l'oratge,
buscar a la natura tota l'abundor
per omplir el cistell del teu bagatge .

dissabte, 17 de juliol de 2010

Més enllà del temps





Foto: lloc arqueològic de Glanum. St. Rémy de Provence. França

*
Llencem glaçons al mirall
per congelar-nos la imatge,
i que un moment etern
ens pixeli la mirada i la pell!

Entrem més enllà del temps,
on els verbs són present
i els conills no es fan vells,
on la pluja s'evapora en caure
i és per sempre l'ombra del roure.

I allà dins, sense nits ni dies,
ni passats ni futurs,
somniarem que la vida
des de fora ens estira...
*

Lluito contra l'equilibri





Lluito contra l'equilibri,
vull que el pes de les paraules creixi,
sigui alt, gran, potent, excels...
que decanti la balança de la vida cap el vers,
que el món s'ompli de poemes
i que ressuscitin els vells sublims poetes
a les tauletes de totes les nits.

dijous, 15 de juliol de 2010

Tanta i tanta tinta




Potser a l'infinit
rau el gruix de saviesa,
aquella barreja de seny i follia
que un dia ens fa la traveta.


Que tard o d'hora ens empeny
amb un toc d'incertesa
a escalar farallons fets de lletres,
paraules fines i abruptes,
serenor de plàcids poemes
i dubtes i enyors, i els buits,
aquells forats que no pots omplir
amb els signes de sempre,
els que obren catacumbes
cap els espais col·lectius plens d'encís...


I si caus, t'espera la mar
per liquar tanta i tanta tinta espesa.

dimecres, 14 de juliol de 2010

El xiquet



Participació al 169è joc literari




Surto o no surto?
Al sol, a cremar-me?
A jugar i perdre i plorar?
A parlar i no ser escoltat?
A saltar i caure? ai!

Surto, surto!
Al sol, a l'aire,
a veure el paisatge,
a jugar i saltar i riure,
a nedar i volar.

Surto, surto!


El xiquet, però, no surt encara,
doncs, amorós, el pare,
l'ha lligat amb un fil invisible
a la seva caixa forta cuirassada.




dimarts, 13 de juliol de 2010

Creix el nom de totes les flors
























il·lustració, Carme Rosanas




A la terra dels somnis
creix el nom de totes les flors,
les paraules sublims del món
i els sortilegis per a tots els insomnis.


A la terra dels somnis
plouen gotes de pluja amb colors
per regar cada muntanya i el bosc
que processa la màgia dels savis.


A la terra dels somnis
es fan invisibles els focs
que encenen bruixes i corcons,
sols crema la llenya que vols...

Gota d'aigua

Posted by Picasa

dilluns, 12 de juliol de 2010

Pel mar de les paraules













Navego pel mar de les paraules,
em capbusso a les lletres del vers,
naufrago a l'illa dels poemes
i hi arrelo a redós d'un cel immens...


Amb un reguitzell d'estels,
al caliu de la lluna,
a l'aixopluc de la nit
fins que l'alba i jo siguem una.


Aroma de raig que em refregues
tota la llum, tota l'ombra de l'univers,
t'arrossegaré pel blanc del paper
perquè esdevinguis un dia ens amb propi alè.


I parlarem de la vida
i parlarem d'allò que pots ser,
tal vegada un dia protagonista
d'un nou tractat sobre els plaers...


diumenge, 11 de juliol de 2010

Som vol






Despleguem ales!
La terra ens ho reclama,
la raó ens empeny.
Som un mapa de veus,
som vol, terra i raó.

dissabte, 10 de juliol de 2010

divendres, 9 de juliol de 2010

Al bressol de la calma



És humida la flaire,
blanquinós el cel,
sento que m'evaporo,
que s'esvaeix l'arrel.

Primer sóc tel,
després broma,
tot seguit grumoll espès
i de seguida, núvol d'estels.

Em rep l'univers,
que la nit és clara,
vaig per l'immens,
seré allà, al bressol de la calma...

dimarts, 6 de juliol de 2010

Teranyina




















Matí de teranyina al cel,
i l'aire, fresc.
M'embolcallo entre els verds
de la pineda llunyana
de la gespa del jardí,
dels matolls de la plana
i dels permanents del llorer.

Sento sorolls al baladre...
L'oreneta, avui, no hi és.
O és què jo no la veig?

dilluns, 5 de juliol de 2010

Capbussar-me



















Capbussar-me dins del mar,
cercar els peixos de cada any
i sortir, exultant, esquitxant.
Córrer cap a la sorra,
que m'està esperant.

Sentir el sol a la cara
amb els ulls tancats.
Llegir al cap banys d'abans,
ensumar la sal,
recuperar la vida al blau sedàs.