Esperar que arribi la pluja,
que els vents bufin a plaer,
que cada finestra sigui un ballet,
que les gotes marquin el ritme,
que s’omplim les basses i els recs.
Esperar que la vida ens regali
sorpreses a dojo i serenor i caliu,
que cada poble sigui un cau en calma
i al món sigui venerat l’art
i l’estima i la ciència, i no es precaritzi la sanitat.
Que els projectes més nobles
siguin factibles i tinguin possibilitats,
que el goig de veure un nou dia
empenyi els colors de la vida
a obrir-nos camins sempre enllà…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada