No volem

 No volem líders

ni salvadors

no volem caps ni defensors

volem viure

a terra lliure

sense exèrcit

ni assessins ni prínceps

ni reis ni grans senyors.

I per somiar!

 Engullim l’existència

amb milers d’esdeveniments,

acumulem experiència

mentre ens empeny el temps.

Gira il mondo gira

i nosaltres veiem 

com passen els dies,

com s’escapa l’hivern,

com els anys es succeixen,

com seguim com si res.

Veiem com els altres

es van fent vells,

com cada hora diürna ens regala

llum per contemplar l’immediat

i cada hora nocturna ens dona

mil moments per recuperar

la força i la vitalitat,

per sedimentar el que hem de guardar,

per ser àgils i dúctils. I per somiar!

Albades callades

 Subtils els raigs del sol,

càlid l’aire

i transparent el blau del cel

per celebrar tan dolç hivern.

Migdia per volar,

per enviar enllà la mirada,

per enxarxar imatges del passat

i fer feliç l’esguard

cercant les flors més salvatges del paisatge…

Febrer generós

que ens regala dies flonjos,

hores llargues de llum

i albades callades

entre el silenci dels mots.

L’art de viure

 M’agrada mirar el cel

i veure la lluna,

travessar l’espai

cercant la lluentor d’un estel,

m’agrada sortir al balcó

per sentir el vent fred

al mig de la foscor.

M’agrada perquè sé

que aviat arribarà l’albada

amb la lluminària blanca,

que les hores ens han d’emblavir

per una llarga estona

l’immens i lluït sostre,

que el dia ens musicarà

la ballaruga quotidiana.

Que el sol farà del migdia

una frontera desitjada,

i que a cada minut

pot néixer una balada

per lloar tanta i tanta 

activitat diürna inusitada.

I quan sigui el moment de la vesprada

i els colors pintin el cel a pinzellades

sabrem que de nou la nit

ens embolcallarà serena

per protegir cada registre,

per fer del pas del temps

un guió ancestral de l’art de viure.

I que m’agradarà sortir al balcó

per gaudir del fred, la lluna, 

els estels, el vent i la foscor.

 

Esperar

Esperar que arribi la pluja,

que els vents bufin a plaer,

que cada finestra sigui un ballet,

que les gotes marquin el ritme,

que s’omplim les basses i els recs.

Esperar que la vida ens regali

sorpreses a dojo i serenor i caliu,

que cada poble sigui un cau en calma

i al món sigui venerat l’art

i l’estima i la ciència, i no es precaritzi la sanitat.

Que els projectes més nobles

siguin factibles i tinguin possibilitats,

que el goig de veure un nou dia

empenyi els colors de la vida

a obrir-nos camins sempre enllà…