Em bressa la mar

Em bressa la mar

i derivo a ser flor de sal,

corall tallant

o peix de la fondària.

Em gronxa l'aigua,

nedo, suro, m'enfonso

i una flaire lliure impregnada d'Alfonsina

m'atreu en ferotge captivadora embranzida.

Naufraga

Silenci!

S'atura el vent

i el mar està en calma,

hi solca un vaixell

que sense timó naufraga.

No és per la tempesta

ni per l'embat de l'aigua,

no és per un motí

ni per lluita armada.

És que no té rumb,

i el vaixell naufraga.

Illes de bellesa

Trobar illes de bellesa

al mig del mar enfurismat,

descobrir tresors de primavera,

cercar als núvols siluetes familiars.

Ensumar aromes d'alegria quan tot fa mal,

copsar una llum des del fons del forat,

escriure al tel dels vidres la paraula llibertat

o sentir el ritme d'un poema dins del cap.

Cantar himnes a les collites,

cremar feixos de llenya amb romaní a la llar,

respirar la calma més serena a l'alba,

somniar que l'univers se'ns fa més gran.

Coixí dels núvols

Coixí dels núvols,

dunes monjoies

de fines sorres,

llums de colors.

El sol juga amb les ombres

a tot l'entorn

i tu t'hi trobes amo del món.

Teranyina

Teranyina de punta fina,

excelsa funda pel coixí

que farcim de vells somnis,

sabors antics i algun desig.

I el duem sempre de viatge,

l'emboliquem amb seda i lli;

no volem que se'ns perdi

a qualsevol duana el coixí.

Vigilem cada punt del fil,

el rentem amb la primera

llum de l'alba.

I si s'esquinça, el sargim.

Passats els anys se'ns farà vell

i si no el reconeixem, ai!,

és què tenim ja buit el cervell.

(Andròmines de brocanter:

coixins, vanos, canelobres

i baguls solemnes d'altres temps)

Publicat a itineràncies poètiques

Els pètals del silenci

Quatre passes, un forat,

cauen gotes des de dalt.

Entre els pètals del silenci

pots trobar un tros d'asfalt.

I camions de terra erma

o tràilers sorollosos circulant,

plagues d'insectes al voral

i llums que, oh! t'estan il·luminant.

I s'apleguen dins teu els mots,

t'embolcallen rítmics versos,

s'atansa a poc a poc

la rima ballaruga del poema

per ser d'immediat veu articulada

i pintar amb colors suaus

els pètals del silenci. Quin món!

Publicat a itineràncies poètiques

Art

Has cridat la mar i el foc i el vent

i subtilment s'han dedicat a contestar-te

amb la sal i el fum i el moviment dels núvols

fent del cel un bellíssim sostre infinit.

Agafa la paleta, agafa el cavallet,

arma't bé amb els pinzells

i busca, busca entre les flors i els arbres

aquell bocí de planeta que et duu missatges.

Així, quan ja la negra nit sigui cau d'estels

i el mapa del teu dia se't plegui a les mans

cauràs entre els somnis a l'univers dels colors

per ser protagonista d'un ball que només a l'alba té final.

T'estamparà el teu temps al quadre,

hauràs entrat al món de l'art. Seràs

serena pinzellada, escena a la paret.

I la sal, i el fum i els núvols

hi seran ja per sempre al teu voltant,

que el mar i el foc i el vent, també ho voldran.

Publicat a itineràncies poètiques

Pels laberints

L'estrofa, el ritme, la rima,

diàleg entre els verbs i la vida.

Reguitzell de lletres, de mots

que juguen a l'arronsa i estira

pels laberints dels sons

que cerquen sortida de tinta.

Flueixen els versos,

solquen lliures, fan poesia.

Turner

The Fighting Temeraire

Turner

Litoral ansiós

lladre de mirades;

engoleixes llum
daurant vespres i albades.


Publicat a Itineràncies poètiques

Paraula blava

Paraula blava de la mar,

pont celeste sobre l'onatge,

del color d'escuma

a la llum freda de la lluna.

Paraula blava,

esquitx de sal,

floreta clara,

vela de l'alba

aigua del mar.

Publicat a Itineràncies poètiques

Poesia

Si la vida no s'atura

i el sol té encara foc,

si el fil fa costura,

i el poema vol mots.

Salvarem l'escriptura,

cada signe amb un so

i cantarem una sura

generant la cançó.

Somniarem veus llunyanes

i silencis rimats

per musicar les paraules

que ens perfumen el món.

Cada estrofa, un ritme.

Cada vers, tros d'un tot.

Cada punt, canvi de torn.

Poesia que explica

ginys del cap i del cor.

Poesia per viure una mica millor.

Publicat a Itineràncies poètiques

Escriba

Tel·lúrica mà,intensa pluja.
Cal·ligrafia naturalaire, tinta i plomad'un escriba tribalque sempre hi és.

Passa el temps,

corre,es deté.
S'atura?Ho simula.Continua,ha d'escriure.
Descriureel pas del temps.


Publicat a Itineràncies poètiques

Més enllà

M'emmirallo als teus ulls

com el sol a la duna,

com fa al mar la lluna,

com els espectres al fum.

I si tu un dia vols,

seràs de nou el vent

per dur la meva existència

més enllà del temps.

A cavall del mots

o sent imatge al teu paisatge

aniré endavant,

al teu costat, mai i sempre.

Publicat a Itineràncies poètiques

Mots que van de pas

Gaudeix del bosc i de la mar,

dansa i avança

a bord de les paraules itinerants.

Amb veu i lletres,

articulant poemes,

formulant els sons

-aquests ginys en vol-

al ball del teclat.

Mots que van de pas.

Extasiats,

forçant atzars,

mobilitzant futurs,

regenerant calçats,

derrocant vells murs...

Publicat a Itineràncies poètiques

Parles d'infantesa

Parles d'infantesa,

d'estiu a ran de terra,

de la vida intensa

entre flaires, flors i fang.

Parles de fruita

de casolana collita,

de verds, de sol i d'esclat.

D'un perfum de nit i tarongina,

dels ametllers vora el barranc.

De salts, de berenars a l'ombra,

de taronges madures,

de mandarines sucoses

i dolces com el sucre fosc del flam.

Sonen les paraules

a eines per llaurar el camp.

Publicat a Itineràncies poètiques

Amb l'atzar de la màgia

Que jugui amb l'atzar de la màgia,

que viatgi pels mons dels vells mots,

que germini paraules a la gran bastida,

que capgiri sublim el mitjó de la vida

i parli de les arrels que xuclen el fons.

Que ens embolcalli la llum dels moments,

que sempre flueixi, sol·lícita poesia,

i ens gestioni l'oratge pels núvols del cor

quan naveguin als cels de les il·lusions...

Publicat a Itineràncies poètiques

De l'esbarzer

(foto de google)

De l'esbarzer?

De l'esbarzer

hi ha qui tria les punxes,

hi ha qui s'estima les flors,

alguns, els fruits -móres del bosc-,

i uns quants, senzillament, les fulles.

A mi m'agrada aquella flaire

i, com als insectes, fer-hi un volt,

per veure harmonia i molt color

dansant alegrement per l'aire...

Publicat a Itineràncies poètiques.

Mirallets

Mirallets del anar,

mirallets del tornar

i la llum que rebota

entre l'intens trafegar.

És un raig reflectat

el que t'il·lumina el pas?

És un feix natural,

és una subtil empenta solar,

és el foc, és la flama estel·lar.

Mirallets del anar,

mirallets del tornar

i la vida sempre actuant...

Aquesta nit

Aquesta nit el món i tu,

aquesta nit sota els estels,

aquesta nit de fosc perlat i perfil savi,

aquesta nit d'alè floral,

aquesta nit d'estiu cansat,

aquesta nit d'univers ampli,

aquesta nit el món i tu

sereu cabdills d'un regne màgic...

Petita i rodona (la lluna de Barcelona)

Petita i rodona

que al bell mig de la nit

eclipsa els estels

i mil secrets ancora.

Tenyeix d'or el llit

i amara amb llum el vidre,

s'alia amb el vent

per musicar-te el somni.

Petita i rodona

que al bell mig de la nit

rep gemecs esbiaixats

o aquell somriure tàctic...

Sentir el batec

Sentir el batec de la terra a les plantes,

pintar un somni a cada fulla,

ser al cel ocell i al mar onada

mentre el vespre esclata amb pluja.

Deixar que el vent signi paisatges,

que totes les estrelles ocupin el seu lloc,

que esdevingui èpic caçar un color...

Sentir el batec de les plantes a la terra.

Publicat a Itineràncies poètiques. Roda de juliol

Sense dir-te res

Capsa lacada per "Kokin Wakashu", antologia poètica
Disseny vegetal de tardor
Escola Igarashi

S. XVIII
Museu nacional d'art
Tokyo

Sense dir-te res

el temps avança

i t'expel·lirà fet un batibull al pes

per esmicolar recances...

Sense dir-te res.

Sense dir-me res.


Publicat a Itineràncies poètiques, roda de juliol.

L'estrena del dia

L'estrena del dia
quan el vent pica el vidre
i la llum omple el món
t'aixeca i et llença
com un llamp a la vida.

I el somni és record.
El passat, un llast
i l'esdevenir no arriba...

Publicat a Itineràncies poètiques.