Tancats entre les dunes

(del viatge a Oman)

Tancats entre les dunes,

avorrits de passar hores allà,

sou, camells, presoners del temps

immòbil al desert.

Voleu sortir i córrer a un món llunyà,

veure camins i el blau de mar,

ensumar la pols d'antigues caravanes, 

transportar regals de màgics monarques...

I carregar encens, or i mirra

als cofres imaginaris que un infant  pinta

mentre somnia amb joguines i molts regals.

Vermellors i ocres de sorra

(del viatge a Oman)

Vermellors i ocres de sorra,

pujar la duna a última hora,

prendre la lllum que declina al cel rosat

i contemplar, molt endins, el temps que ja ha passat...

Restar fins que la lluna hi regna,

mirant-la, d'esquena al sol que s'ha amagat;

simular que som un tros de terra

i baixar, que és hora de sopar.

Emmatgatzemar la màgia

d'un dia que a poc a poc s'en va

per viure la nit calma de l'arena

sota un cel fosc tan estelat...