divendres, 30 d’abril de 2021

És l’alè

 No és l’aire que percebo a la tarda,

no és la llum que il•lumina els arbres

ni el verd que llueix amb fruïció,

no és el sol que entra pels vidres

ni els núvols que disfressen el món.


És l’alè sagrat de la primavera,

és la veu pausada de cada lloc,

és l’ombra, l’alba, el vespre i el ressò,

és el silenci furtiu que reclama sons,

són els records,

és el desig trenat a l’esdevenir,

és el ball que es genera al cap,

és la pluja que ha de caure

i el reflex que pintarà a l’asfalt.


La remor calmada interior,

les nits que enfosqueixen els límits dels estels,

els boscos que m’esperen,

els camins que he de recórrer abans de l’últim joc...


Tot m’estira, tot m’empeny,

tot gentilment em sacseja fort.


diumenge, 17 de gener de 2021

Brisa

 




Brisa suau

que el cel empeny,

silenci excels

sota els estels,

foscor profunda,

llargs moments

per dansar amb els somnis,

per cantar amb veu subtil

l’alegria d’un nou dia

que ha d’escapçar la nit,

per signar el caprici d’un desig

i dissenyar amb follia

el repte imminent

de l’albada que arriba.


Per omplir de tresors el temps

que ens manegarà el matí

amb la màgia de l’esdevenir

i la solvència dels projectes.


Per esperar més nits

beneïdes per la lluna,

per pintar el primer raig de sol

amb el color savi de la vida,

per sentir el compàs serè

de la nostra pròpia simfonia,

per inventar nous mots

i interpretar la cançó de cada dia...


Per traspassar fronteres

i començar expedicions del pensament

per aventures de nova collita

creuant novells paisatges d’artista.