Brisa

 

Brisa suau

que el cel empeny,

silenci excels

sota els estels,

foscor profunda,

llargs moments

per dansar amb els somnis,

per cantar amb veu subtil

l’alegria d’un nou dia

que ha d’escapçar la nit,

per signar el caprici d’un desig

i dissenyar amb follia

el repte imminent

de l’albada que arriba.

Per omplir de tresors el temps

que ens manegarà el matí

amb la màgia de l’esdevenir

i la solvència dels projectes.

Per esperar més nits

beneïdes per la lluna,

per pintar el primer raig de sol

amb el color savi de la vida,

per sentir el compàs serè

de la nostra pròpia simfonia,

per inventar nous mots

i interpretar la cançó de cada dia...

Per traspassar fronteres

i començar expedicions del pensament

per aventures de nova collita

creuant novells paisatges d’artista.