Litúrgia llumínica,
cel cansat,
núvols tèrbols, cel pinzellat.
Matí de calima i humitat,
brogit al terra, brogit alat,
que aviat la pluja matisarà
amb aigua clara de gotes dansants.
Sublim ventada
i fredor de març,
les frèsies esclaten,
quin goig que fan!
Vermell esplèndid
primaveral,
vida inclosa
a les flors del meu voltant.
contemplant la florida
de les prímules que no esperen.
Esclat de grocs i blancs,
les flors primeres
cerquen llum de dia a boscos i prats
i transparència nocturna a les estrelles.
Remor d’aigua fresca als rierols,
el fred d’hivern ja és record;
triomfa al paradís dels insectes
i de les flors
l’alè càlid més misteriós.
Festa gran al camp,
simfonia de les fades,
aromes nous de dolça flaire
entre pluges, trons i llamps!
Matinar i sentir la brisa humida,
reverenciar la llum solar que filtren els núvols
per vibrar amb els grisos quotidians.
Descobrir reflexes a les façanes,
flors i poncelles als jardins,
brots verds nounats a la figuera
i un seguit de versos inèdits per dir.
Que parlin d’odisees,
d’escalades a muntanyes escarpades
o d’infinits encara per descobrir.
De xarxes, hams, canyes i nanses,
d’esquers brillants mòbils rutilants,
de la pau daurada a mitja tarda
mentre espero el tren per tornar a casa
una jornada freda de març.
De batalles entre fenicis i romans,
de les ruïnes soterrades,
dels vaixells històrics enfonsats
i de viatges lluminosos a Orient Mitjà…
Dia mundial de la Poesia
Brollen els mots
com l’aigua de la font,
brollen els mots,
i quan entren
en contacte amb l’aire
sentim aquella flaire
d’aventures inventades,
de somnis captaires,
de desigs,
de llums dansaires
o de reflexes sense nom,
de moments sublims,
d’esdeveniments reclosos
àvids de quotidià ressò.
Flors i poncelles al món del so,
brots i borrons, poms de colors,
atàvics missatges subtils en joc.
Il•lumina la veu,
és calitxa al cel de la vida,
reclama entitat
i com a protagonista
llueix triomfant la Poesia.
La vinya vora les oliveres,
el camp de blat i els ametllers,
paisatge sota els núvols
una tarda calma de passeig.
Vegetació mediterrània
que ens acompanya
a les postres d’un banquet
entre bassals
d’aigua clara i els garrofers.
Quatre pins,
les atzavares,
l’arc de lluna blanca
penjat al firmament,
flors silvestres als marges
i la brisa entre esbarzers.
Romaní de flor tardana,
aroma dolça d’un hivern
que anuncia primavera
entre esparrecs i fullles d’argent.
Avancen núvols pel cel,
retallen al blau siluetes
i s'alcen amb el vent.
Fan que el dia
pugi al tren del temps
sense equipatge ni bitllet,
sols amb hores de llum
i el rellotge de la vida.
Amb veus que es perden,
mots massa coneguts
i els silencis que estiren els vespres
cap a la foscor de la nit.
Voleien els núvols,
dansen lleugers a caprici del vent.
El sol il•lumina el que queda encara
d’aquest terminal hivern
i avui la pluja es prepara
per regar-nos passejades i sortides,
per animar vinyes, horts i arbredes
i rebre la primavera
amb els pantans mig plens.
Voleien els núvols
i cerquen el lloc
on descarregar pluja,
on discutir amb el sol,
on ser amos del món,
on jugar amb la lluna,
on ruixar les sequeres,
on cantar la cançó
que canta la pluja
quan proclama abundor
a camps i collites,
que ens aparca rere els vidres
a la vora de la llar de foc
respirant la flaire humida
carregada de vida…
i el terra brilla a cada passa,
és un goig veure com l’aigua
sembla un regal del temps.
I rega hortes i vinyes,
boscos i camins,
espavila flors i herbes,
recupera els jardins.
El sol tímid ho ve a veure
i ens regala coloraines,
un arc iris entre el gris
i uns reflexes infinits.
batega al cor de març
entre l’arbreda florida
i l‘esclat verd de la vinya.
Desig de pluja,
aiguabarreig d’un instant,
fang sota la lluna
i degoteig constant,
aigua beneïda
per irrigar els camps.
Temps d’embranzida,
temps per lloar
la llum que s’estira
per les hores del dia,
temps de cantar
sota el sol de migdia
mentre ve a ballar
la suavitat de la brisa
amb el blau del mar.
