deixar que t’inundi el mar d’espurnes més llunyà,
esperar noves vies
a la propera cruïlla,
cercar a cada albada
la remor d’un clam,
la transparència de l’ombra,
el perfum sigilós del serà
o la joia inesperada que és al caure
quan se’ns esvaeixi la bruma
que Plató va descriure fa anys…
Traspassar les fronteres.
1.
Inici de viatge a Islàndia
No és temps de balenes
ni de veure frarets,
no hi ha ocells -han marxat-,
no hi ha flors ni abelles,
és temps de ventades
i de recollir el ramat.
De gaudir de les pluges,
nevades i platges,
contemplar els paisatges,
pujar als volcans
o passejar per les valls…
2.
Vent en calma,
cel canviant,
núvols que passen,
matí elegant
amb vistes al mar
i volcans endormiscats…
3.
Material piroclástico
por doquier
para formar un suelo de anteayer.
Museo al aire libre
bajo un cielo de exposición
que acaricia suavemente
cada roca y la ceniza
procedentes de alguna explosión…
Viejas coladas de lava,
mucha escoria del magma,
tantas piedras colocadas como por azar
configuran un paisaje singular.
4.
Las colinas, los volcanes, los glaciares
bajo un cielo todo nubes.
Inmenso espacio
para contemplar despacio
las corrientes de los ríos,
las granjas esparcidas por el campo,
los caballos y el asfalto
que nos conduce a las tierras cálidas del interior.
5.
Pluja a dojo,
cel espés,
fred a estones
i el camp verd.
Relleu constant
de cims i valls,
mar en calma,
rierols a cada pendent,
aigues braves
van caient…
Matí fosc,
anem circulant
pel tractat de geologia,
capitol primer de valls glaciars.
6.
El tiempo,
el fuego,
el viento.
Artistas del paisaje
de sabio quehacer
que con agua y hielo
esculpen los relieves
a diario bajo el cielo.
7.
Musgos, líquenes,
plantas diminutas
sobre las rocas.
Cascadas y fisuras,
volcanes, agujeros,
paseos de corderos
que de tres en tres
caminan sin estrés.
8.
Paseando por las coladas de lava
viendo colores de un suelo
modelado por el fuego
contemplo la arquitectura del tiempo…
Fisuras, vapor,
tubos y derrumbes,
cenizas, escoria,
rocas y cuevas,
elevaciones grises,
paredes negras…
Musgos, líquenes,
hierbas rastreras
y el otoño pintando
las hojas de los abedules
entre las piedras…
9.
El silencio
Ni una brizna de viento,
ni un canto de pájaro
ni el rumor del campo,
sólo el silencio.
Veo el Katla,
glaciar esclavo del tiempo,
siempre a punto de estallar.

10.
Immensitat feta glacera
i un llac on deixar caure icebergs
entre volcans, cascades i aiguamolls de sediments.
És viva la Terra, sovint provoca moviments.
Explota i treu magma incandescent,
mou les plaques i modifica el relleu
en tanta activitat efervescent…
11.
Depositan los ríos
sedimentos glaciares,
forman marismas
junto a volcanes piramidales
cuando vuelcan sus aguas al mar.
Llegamos muy pronto
a ver la lengua del glaciar.
12.
Laberint d’aigües
d’orígen glacial
que van cap a mar.
Rius, rierols, llacs,
cataractes i basalts
són miralls
per reflexar tanta llum natural.
Cel immens, poderós,
transparent, fred, blau i àgil,
promesa d’aurores boreals.
Costa retallada,
artesania singular
d’una geologia en activitat.
S’acaba l’estiu
i els grangers recullen els bens.
Pobles petits,
carreteres desertes,
ports de pesca
i cementiri cara al mar…
13.
De soslayo
Veo las piedras por las laderas,
el mar rizado y, a merced del viento,
las hierbas.
De soslayo veo las cumbres cercanas,
las abruptas cascadas,
la lluvia insistente
y alguna casa sin gente.
Un viejo casco naval,
la playa con brazos de agua,
ostreros de litoral
y alguna capilla cerrada.
Una piscina termal,
de soslayo la luz natural
tras la niebla otoñal,
barro y arena por el cristal
y esta lluvia insistente
cálida, constante y envolvente.
Dejar la pista
y desde la carretera observar
como la neblina, de golpe, te absorbe…
14.
Per la vall glacial
serpenteja la carretera.
Tots els verds pinten
ambdues voreres
i les volcàniques carenes.
Cases colorides aïllades
-model dibuix infantil-
de cavalls i ovelles envoltades.
Llacs i rius com miralls
reflexen els núvols blanca en ball
des de la pista gris assolellada.
15.
Los abedules, casi dorados,
el serbal de los cazadores derivando hacia todos los rosados,
y el otoño pintando el bosque de color caramelo y fuego.
El día es gris y el basalto negro,
el lago tiende al verde,
el agua es un espejo.
Musgos sobre las rocas;
hay ceniza en el suelo del sendero.
16.
Reunen los granjeros sus ovejas,
a caballo las concentran
y consiguen que un gran rebaño
interrumpa la circulación.
Se acaba ya el verano
y las llevan al establo.
En la carretera, caravana,
y algunos viajeros caminan por el arcén.
La tarde difumina el paisaje
mientras los corderos avanzan con lentitud.
Ceremonia islandesa de Septiembre,
la epopeya más campestre
fiesta popular de reigambre ancestral…
Música y baile,
celebración que nos vamos a perder
por esta manía que tenemos
de ir al anochecer al hotel…
Somiar que la nit és aigua,
que la pluja és calma
i els estels paraules.
Que el poema raixa,
que els versos canten
entre la lluna i l’alba.
Que els núvols
són bressols pel mots
i el temps catifa blanca
enjoiada cada jornada…
Litúrgia llumínica,
cel cansat,
núvols tèrbols, cel pinzellat.
Matí de calima i humitat,
brogit al terra, brogit alat,
que aviat la pluja matisarà
amb aigua clara de gotes dansants.
Sublim ventada
i fredor de març,
les frèsies esclaten,
quin goig que fan!
Vermell esplèndid
primaveral,
vida inclosa
a les flors del meu voltant.
contemplant la florida
de les prímules que no esperen.
Esclat de grocs i blancs,
les flors primeres
cerquen llum de dia a boscos i prats
i transparència nocturna a les estrelles.
Remor d’aigua fresca als rierols,
el fred d’hivern ja és record;
triomfa al paradís dels insectes
i de les flors
l’alè càlid més misteriós.
Festa gran al camp,
simfonia de les fades,
aromes nous de dolça flaire
entre pluges, trons i llamps!
Matinar i sentir la brisa humida,
reverenciar la llum solar que filtren els núvols
per vibrar amb els grisos quotidians.
Descobrir reflexes a les façanes,
flors i poncelles als jardins,
brots verds nounats a la figuera
i un seguit de versos inèdits per dir.
Que parlin d’odisees,
d’escalades a muntanyes escarpades
o d’infinits encara per descobrir.
De xarxes, hams, canyes i nanses,
d’esquers brillants mòbils rutilants,
de la pau daurada a mitja tarda
mentre espero el tren per tornar a casa
una jornada freda de març.
De batalles entre fenicis i romans,
de les ruïnes soterrades,
dels vaixells històrics enfonsats
i de viatges lluminosos a Orient Mitjà…
Dia mundial de la Poesia
Brollen els mots
com l’aigua de la font,
brollen els mots,
i quan entren
en contacte amb l’aire
sentim aquella flaire
d’aventures inventades,
de somnis captaires,
de desigs,
de llums dansaires
o de reflexes sense nom,
de moments sublims,
d’esdeveniments reclosos
àvids de quotidià ressò.
Flors i poncelles al món del so,
brots i borrons, poms de colors,
atàvics missatges subtils en joc.
Il•lumina la veu,
és calitxa al cel de la vida,
reclama entitat
i com a protagonista
llueix triomfant la Poesia.
