Raixa

 Somiar que la nit és aigua,

que la pluja és calma

i els estels paraules.

Que el poema raixa,

que els versos canten

entre la lluna i l’alba.

Que els núvols 

són bressols pel mots

i el temps catifa blanca

enjoiada cada jornada…

Frèsia

 

Litúrgia llumínica,

cel cansat,

núvols tèrbols, cel pinzellat.

Matí de calima i humitat,

brogit al terra, brogit alat,

que aviat la pluja matisarà

amb aigua clara de gotes dansants.

Sublim ventada

i fredor de març,

les frèsies esclaten,

quin goig que fan!

Vermell esplèndid

primaveral,

vida inclosa

a les flors del meu voltant.

Prímules

Rebre la primavera

contemplant la florida 

de les prímules que no esperen.

Esclat de grocs i blancs,

les flors primeres

cerquen llum de dia a boscos i prats

i transparència nocturna a les estrelles.

Remor d’aigua fresca als rierols,

el fred d’hivern ja és record;

triomfa al paradís dels insectes

i de les flors

l’alè càlid més misteriós.

Festa gran al camp,

simfonia de les fades,

aromes nous de dolça flaire

entre pluges, trons i llamps!

Versos inèdits

 Matinar i sentir la brisa humida,

reverenciar la llum solar que filtren els núvols

per vibrar amb els grisos quotidians.

Descobrir reflexes a les façanes,

flors i poncelles als jardins,

brots verds nounats a la figuera

i un seguit de versos inèdits per dir.

Que parlin d’odisees,

d’escalades a muntanyes escarpades

o d’infinits encara per descobrir.

De xarxes, hams, canyes i nanses,

d’esquers brillants mòbils rutilants,

de la pau daurada a mitja tarda

mentre espero el tren per tornar a casa

una jornada freda de març.

De batalles entre fenicis i romans,

de les ruïnes soterrades,

dels vaixells històrics enfonsats

i de viatges lluminosos a Orient Mitjà…

Poesia

 Dia mundial de la Poesia

Brollen els mots

com l’aigua de la font,

brollen els mots,

i quan entren 

en contacte amb l’aire

sentim aquella flaire

d’aventures inventades,

de somnis captaires,

de desigs, 

de llums dansaires

o de reflexes sense nom,

de moments sublims,

d’esdeveniments reclosos

àvids de quotidià ressò.

Flors i poncelles al món del so,

brots i borrons, poms de colors,

atàvics missatges subtils en joc.

Il•lumina la veu,

és calitxa al cel de la vida,

reclama entitat

i com a protagonista

llueix triomfant la Poesia.

Adéu, hivern!

Adéu, hivern!

Marxes quiet

emparant-te en el temps;

gentil, poderós, gràcil i expert

superb rei del fred

embolcallat pel silenci

que gemega sobre els blancs.

Adéu, hivern!

Tornaràs, nadó, al bressol

de futurs llençols

apaivagat pel sol que ha triomfat

solemne i voluptuós,

tornaràs a regalar-nos repós

sota els cels nocturns 

més foscos, cabuts,

gelats, cansats i profunds.

Adéu, hivern,

cau de penombres, 

emporta’t mantes, alfombres,

capes, gorres i bufandes,

veste’n, marxa diligent

i dorm sigilós

mentre floreixen les poncelles

al paradís dels verds i les estrelles.

Obre les portes a les primaveres

que voleien pels cels dansaires

sota el ritme de la llum 

i la partitura de flors, fruits i flaires…

Vegetació mediterrània

 La vinya vora les oliveres,

el camp de blat i els ametllers,

paisatge sota els núvols

una tarda calma de passeig.

Vegetació mediterrània

que ens acompanya

a les postres d’un banquet

entre bassals

d’aigua clara i els garrofers.

Quatre pins,

les atzavares,

l’arc de lluna blanca

penjat al firmament,

flors silvestres als marges

i la brisa entre esbarzers.

Romaní de flor tardana,

aroma dolça d’un hivern

que anuncia primavera

entre esparrecs i fullles d’argent.