Matinar i sentir la brisa humida,
reverenciar la llum solar que filtren els núvols
per vibrar amb els grisos quotidians.
Descobrir reflexes a les façanes,
flors i poncelles als jardins,
brots verds nounats a la figuera
i un seguit de versos inèdits per dir.
Que parlin d’odisees,
d’escalades a muntanyes escarpades
o d’infinits encara per descobrir.
De xarxes, hams, canyes i nanses,
d’esquers brillants mòbils rutilants,
de la pau daurada a mitja tarda
mentre espero el tren per tornar a casa
una jornada freda de març.
De batalles entre fenicis i romans,
de les ruïnes soterrades,
dels vaixells històrics enfonsats
i de viatges lluminosos a Orient Mitjà…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada