Hiroshima

Foto: Parc Memorial Peace d'Hiroshima (Japó)

Llums i ombres

de la història.

Encara amb boira.

***

Habitant del desert, habitant de la lluna

Foto: sorra, dunes. Egipte

Sóc habitant del desert,

sóc un raig de la lluna,

sóc vida regal sota el cel,

sóc el filet daurat

a la cresta de la duna.

L'esfera per fora i un gargot a dins,

mil moments que han fluït,

un pes rutinari al sector dels anhels.

I, esculpint-se, la glacera esquerpa del buit.

Seré habitant de la lluna,

seré un raig llum del cel,

seré vida a la cresta de la duna,

seré el filet daurat del desert...

***

La saba és viva

Foto: vinya propietat de les bodegues Ksara (Líban)

La saba és viva;

els pàmpols, de coure i or,

van despullant la vinya.

Al fred del més cru hivern,

a recer d'un blanquinós cel

cada cep, cada cep sobreviurà...

Com guerrers d'una dura batalla,

com els habitants d'una ciutat setiada,

com gotes denses, gruixudes, de pluja,

com les lletres d'un mot,

com els verbs d'una recepta de cuina,

com les gavines a port...

***

L'hotel Palmira, a Baalbek (Líban)

Com una pel·lícula

dins d'una pel·lícula.

Hospedar-te a l'Hotel Palmyra

i conviure amb fantasmes

històrics famosos del passat.

Entre parets antigues,

mobles nobles,

el fred de les muntanyes

i quadres exquisits.

Roba de cotó i lli als llits;

la chambre de Charles de Gaulle.

L'staff, escapat del temps,

ara ja sense edat,

orgullós de les tronades catifes perses

i de les litografies d'en Jean Cocteau.

De les fotos sèpia de les ruïnes

i els caps de pedra que s'hi han quedat.

I ara, veig desde la gran sala

les columnes romanes il·luminades

al mig de la nit

tot esperant que arribi l'albada

i m'aixequi el sol

amb dos regals per a la mirada:

lluny, la carena nevada,

i just al davant, les pedres callades.

Bucle

Habitem un bucle del temps,

pensem que es diu present...

Endarrere i endavant,

abans, demà o ara;

dins de cada paraula

rauen estàtics

generosos moments.

A voltes gèlids,

sords, muts, àgils,

sublims o esperpèntics,

llunàtics, sonats, desperts.

Un bucle del temps.

.

Equilibri

Foto: Ruïnes de Baalbek (Líban)

Dervitxes

A un restaurant turístic de Damasc... (Síria)

dervitxes

 

El fanal

Foto: un fanal a Beiteddine, Líban

El fanal rep de dia llum del sol.

Llum del sol rep de dia el fanal.

Rep del sol llum de dia el fanal.

Llum de dia rep el fanal del sol.

Rep de dia llum del sol el fanal.

***

Fora de servei

Foto: Saïda (Sidón). Líban

Verds de l'hivern

Foto: Wadi Qadisha (Líban)

Verds de l'hivern,

serenor a la muntanya.

Sol, fred i calma.

***

L'orada

Foto: capvespre al port de Byblos, des de la terrassa del Restaurant Pepe's

(Líban)

Reposava l'orada

en sarcòfag d'acer

i sudari blanc de gel

davant la nostra mirada

de rostres famèlics

propis de turistes amb gana.

Pop i calamars

amb la salsa i el pa

a una taula parada

amb luxe quotidià

precedien l'orada

ja enrossida i arrebossada.

El teu cos fumejava

en treure't la pell,

orada,

i el fum, calent,

omplia l'ambient.

Et vam devorar com salvatges,

a bocins, vora mar,

a la llum daurada del més bell capvespre.

***

Per ciutats antigues i pobles recents

Foto: Anjar, Líban

Arrossego els peus

per terres d'argent

de roques daurades

i de pedres blanques

sota brises, hores calmes i vents.

Com a sostre, el cel.

Mirades creuades,

entre silencis i crits de la gent

per ciutats antigues

i pobles recents

que ha bastit a la vida

l'abraçada del temps...

Isabel Barriel

Escolto veus antigues
en el silenci.
Miro com cauen les hores
Les columnes fan de busca
El sol s'ajoca.

Alyebard

Llum, reflex, mirall

Foto: Mesquita Omeya, Damasc (Síria)

Llum, reflex, mirall.

Imatge d'un migdia

memorable i sagrat.

Tessel·la i sargit

Foto: ruïnes de Baalbek (Líban)

Tessel·la i sargit,

apedaçades les pedres,

vivències, albades i guerres

memòries d'un poble antic.

Històries de creences,

camins, vies i temples,

altars sagrats, esperits,

testimonis dels segles...

Llaura la llum el territori

i daura cada vespre el trencadís

per embadalir turistes,

per embadalir-me a mi.

***

Amb la primera llum de l'alba

Retorno a casa amb la primera llum de l'alba.

Ha canviat l'any al calendari,

l'agenda i al govern el plenari,

penso,

mentre ubico als racons del meu cervell,

les peces d'un viatge extraordinari.

Per terres d'orient mitjà,

pel bressol de la primera escriptura,

dels fenicis, cannaneus, omeies i alauites,

per les ruïnes on llegim tanta antiga cultura.

Byblos,

Beirut, Baalbek,

Tiro, Sidon, Damasc,

terres de l'altra banda del mar...

Retorno a casa amb la primera llum de l'alba.