Traspassar les fronteres de l’aquí quotidià,
deixar que t’inundi el mar d’espurnes més llunyà,
esperar noves vies
a la propera cruïlla,
cercar a cada albada
la remor d’un clam,
la transparència de l’ombra,
el perfum sigilós del serà
o la joia inesperada que és al caure
quan se’ns esvaeixi la bruma
que Plató va descriure fa anys…
Traspassar les fronteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada