que al bell mig de la nit
eclipsa els estels
i mil secrets ancora.
Tenyeix d'or el llit
i amara amb llum el vidre,
s'alia amb el vent
per musicar-te el somni.
Petita i rodona
que al bell mig de la nit
rep gemecs esbiaixats
o aquell somriure tàctic...
4 comentaris:
No vull ofendre ningú, però trobo més bonica la lluna de Girona... Bon estiu!
ui, Ferran, si veiessis la de Bagdag...
És que jo no tinc la sort de poder anar a Bagdad. Segur que és una lluna impressionant i molt més encisadora que la de Girona.
Ferran, en realitat jo no he vist la lluna de Bagdag (no hi he estat mai). Però me la imagino...
Publica un comentari a l'entrada