L’art de viure

 M’agrada mirar el cel

i veure la lluna,

travessar l’espai

cercant la lluentor d’un estel,

m’agrada sortir al balcó

per sentir el vent fred

al mig de la foscor.

M’agrada perquè sé

que aviat arribarà l’albada

amb la lluminària blanca,

que les hores ens han d’emblavir

per una llarga estona

l’immens i lluït sostre,

que el dia ens musicarà

la ballaruga quotidiana.

Que el sol farà del migdia

una frontera desitjada,

i que a cada minut

pot néixer una balada

per lloar tanta i tanta 

activitat diürna inusitada.

I quan sigui el moment de la vesprada

i els colors pintin el cel a pinzellades

sabrem que de nou la nit

ens embolcallarà serena

per protegir cada registre,

per fer del pas del temps

un guió ancestral de l’art de viure.

I que m’agradarà sortir al balcó

per gaudir del fred, la lluna, 

els estels, el vent i la foscor.