poemesalblog

divendres, 2 de juliol del 2010

M'agradaria ser

M'agradaria ser raig,
ser fum amb aroma de foc,
ser vol per sobre dels cims,
ser lletra, ser mot,
ser paraula àgil per dir,
per dir-te coses de la rosa
com l'Antoine de Saint Exupéry,
ser silenci entre crits,
ser un ser al mig del carrer
i amonestar els grollers dels gargalls,
ser rom dels cremats a Cadaqués,
ser roca aïllada a la mar
per oferir parada i fonda als gavians.

Ser veu,
ser eco de les cantarelles d'infants,
ser poema del gran Gil de Viedma
sense esperanzasaguirres ni interferències

ni coets ni lladres ni aix uix ni queixes ni pors

ni futurs a les més tristes i fosques presons.

M'agradaria.

Elogi a les vacances

Recupero aquest poema del meu propi arxiu.

Per la seva vigència.

Per lloar un bé preuat.

Per ser oportú, cert, actual,

afortunadament actual...

Quan saber quin dia és perd rellevància.
Quan diumenge i dilluns es dilueixen al pou de la indiferència.
Quan la nit no et posa límits.

Quan el temps no cobra peatge
i pots mirar el cel aixecant el cap sencer.

Quan la vida pren dels sentits els cops d’ingeni
i li treu drama a l’absència de neguit.

Quan t’és igual la serenata dels galls a l’albada
i el despertador es transforma en paradigma de l'inútil.

Quan a tres quarts ignores ja l’hora
i pots contemplar la lluna que navega.

Quan el voltant es torna nítid
i els ocells canten a prop.

Quan l’endemà no és font de pressa
i l’ahir pot prescindir de la creu al calendari.

Quan avui el sol tanca la tarda
i floten entre els núvols els capricis de l’atzar.

Aquest repòs sideral,
aquest afable del vital,
aquest sentir que gires amb el món,
que el ritme intern ve carregat d’univers
que la llum t’omple la cambra dels somnis
que el sol fa néixer ombres
que el vent fa moure els arbres
que la ràdio sempre canta
que el mar sempre balla
que el mirall ara et contesta generós
quan li preguntes el perquè d’estar contenta...

Aquest estat sensacional
té per nom vacances
i el defecte de ser provisional!

Sense treva

Publicat a itineràncies poètiques

Sense treva, no hi ha encís,
i m'encanto a cada espera
fugint pel futur i llurs camins
malgrat saber-me esfera
o geòmetra del concís...

Més enllà del temps

Foto: antic taller tipogràfic
Biblioteca d'Alexandria
Egipte

Publicat a itineràncies poètiques

El camí resta desert
i lluny creixen les ombres
per tal d'aixoplugar
la nostra dèria, amics poetes.

Que no s'assequin les paraules,
que cantin fresques a tothora,
que juguin àgils sota el vent,
que visquin més enllà del temps...

El camí i la paraula

Dibuix de la Carme

El camí i la paraula,
dos eixos del paradís quotidià.

I entremig,
l'espai poderós que ens permet
indagar misteris,
aprendre a volar
i ser criatures del món sideral...

Apunt publicat a itineràncies poètiques

És així

Publicat a itineràncies poètiques

Dibuix de la Carme

Sense bellugar l'herba
llueix la lluna plena
amarada pels vells prats.

I a l'alba, el sol
envernissarà amb llum blanca
tots els colors dels camps.

És així, observant, com la mirada
ens atorga rítmics mots poemats.

És així...