Publicat a itineràncies poètiques
Dibuix de la Carme
Sense bellugar l'herba
llueix la lluna plena
amarada pels vells prats.
I a l'alba, el sol
envernissarà amb llum blanca
tots els colors dels camps.
És així, observant, com la mirada
ens atorga rítmics mots poemats.
És així...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada