De vegades, el temps és presó humida i negra,
de vegades és un camp lluminós de jocs i colors.
Segons com, t'atrapa amb tentacles metàl·lics
i t'empeny a un món de foscor
i quan menys t'ho esperes esdevé mar calmat
de vespre amb lluna i vents fluïts carregats
de promeses factibles als mots...
2 comentaris:
De tot tenim, de tot.
és la gràcia de la vida!
Publica un comentari a l'entrada