Fanals de Venècia,
Lisboa, Marbella, Miravet o Grècia,
fanals de Varsòvia, Palerm o València,
fanals que il·luminen
qualsevol mot al vespre.
Llums de colors,
tebiesa càlida a l'aire
que ens duu flama a les nits
fetes de negre, de res i de gris.
Antesala de l'alba,
moments infinits.
Bombetes amb halo,
fars serens dels somnis,
reflexes intemporals
ancorats als mons tènues
fronterers cap a dins.
3 comentaris:
Moltes fotos curioses i bon recull de fanals. Un poema difícil. Felicitats
uauuuu..
aixis mai a les fosques
fantastics !!
M.Antònia, les que no sabem pintar ho retratem tot per quedar-nos amb fragments de realitat!
Gràcies.
Sargantana, a les fosques, mai. Que perdurin els fanals!
3 de maig de 2011 19:57
Publica un comentari a l'entrada